frontera en llatí…
Per segon mes consecutiu, Serveisweb ha organitzat el TicketDay, una jornada d’intercanvi de coneixements i d’idees i de la qual n’és impulsor Eduard Batlle, un dels grans caps pensants del món 2.0 català.
El format és de càpsula. Un format sintètic, proper, que no cansa i alhora és suficient perquè els ponents s’expliquin i captivin l’audiència. Tres ponents explicant el respectius casos d’innovació i de mestria en el món digital, més una quarta aportació des del concepte de tast gastrònomic innovador.
En el meu bloc personal hi tinc escrita una frase de la tradició llatina i que és totalment aplicable a la segona jornada del TicketDay: “Tempora Mutantor et nos mutamur in illis”, és a dir, “els temps canvien i nosaltres canviem amb ells”. I com s’explica una frase llatina en plena revolució 2.0 ??
Per això: el gran eix argumentatiu de la segona jornada del TicketDay de Serveisweb va ser, precisament, el canvi de paradigma que ens ha dut el 2.0 (i l’imminent 3.0 i més enllà…), i amb aquest canvi, nosaltres també estem canviant, adaptant-nos, mutant-nos, transformant-nos en un munt d’àmbits tan personals com professionals. L’excel·lència ens espera, si entenem i acceptem que cal canviar…
Dels tres ponents, us en deixo la meva (sintètica) visió personal sobre els canvis que ens porta el nou temps digital en el qual hi vivim:
David Martín, impulsor de Tradeinn com a portal de venda de material esportiu per Internet. La seva expansió econòmica ha estat fulminant, i ens explica com n’és fonamental la continua avaluació de les mètriques dels diversos webs que formen Tradeinn. Per continuar-hi el fil de “Tempora Mutantor…”, la frase que us en destaco és: “On Line és rapidesa: idea, execució immediata, avaluació. El cicle és permanent i ràpid”.
Alba Roig, directora de Lewis PR, agència de comunicació global, va explicar-nos com ha mutat l’ànima de la comunicació a través de les xarxes socials i de totes les eines de transmissió d’informació que les marques i les persones poden usar a Internet. El seu fil de “Tempora Mutantor…” la trobem en aquesta frase: “Les empreses són els mitjans (de comunicació) al 2.0 i el contingut multimèdia, el rei”.
Jordi Plana, creador i líder de Spenta Consulting. Ha transformat el model de negoci, apostant per productes com Beezy enlloc de les aplicacions digitals per a administracions públiques. Un canvi sense por, reflexe de l’ànima d’en Jordi Plana, un català sempre directe i sempre valent. El seu fil de “Tempora Mutantor…” l’he trobada en aquesta frase: “Dóna igual que em copiïn les idees. El que cal és tenir-ne més que els altres”.
Tres frases, tres mutacions. Tres passos més enllà…
Pel que fa al tast, la cuinera gironina Iolanda Bustos, creadora del restaurant La Calèndula, ens va transportar a la alquímia gastronòmica d’herbes i de plantes, i la seva presència en plats i en productes exquisits com la cervesa “Gala de Flors”. Mentre l’escoltava, vaig escriure aquest twitter: “Iolanda Bustos, innovació des de la tradició de les flors i de les herbes a La Calèndula #ticketDay”.
Acabo donant les gràcies a Serveisweb i a la segona jornada del TicketDay. Perquè permeten un intercanvi de coneixements absolutament fonamentals perquè tots nosaltres continuem canviant al ritme del canvi dels temps.
A: Societat 2.0
3 feb 2012El gran cap pensant del 2.0 català, i amic, Eduard Batlle ha començat una nova etapa professional a l’empresa de Fornells de la Selva, Serveis Web. I la primera gran aposta és el Ticket Day, una jornada mensual de coneixements i de networking.
Una jornada d’aprenentatge i de retrobaments. I una jornada a la qual s’hi afegiran d’altres de la mateixa qualitat que la primera.
Aquesta n’és la meva visió personal:
Empresa de productes de puericultura. Botiga tradicional que l’any 2008 va passar a botiga on line.
L’èxit l’han trobat en:
Antic taller tèxtil d’Olot que pràcticament desapareixia per la deslocalització a la Xina de tot el sector. Les treballadores, dones de 40 anys i més. La meitat dels beneficis es destinen a un programa social.
Aposta pel 2.0: reconvertir els jerseis “marcelino camacho” en botiga on line, i apostant en primer lloc per l’àmbit local on eren més coneguts (Olot i comarca Garrotxa). Ara expandeixen arreu de Catalunya gràcies al 2.0
L’èxit els ha permès obrir noves apostes: prendes autoconfigurables, lligades a la llana 100×100 catalana (Pallars Jussà).
En el 2.0 es presenten com una marca local amb valors socials (dones 40 anys i +). Gràcies a les xarxes socials, estan aconseguint bases de dades de potencials clients i treballant molt en l’e-màrqueting. Creen comunitats on line per fidelitzar-ne les compres.
Creada a Banyoles. Treballen de 8 a 15h perquè aposten perquè els treballadors tinguin prou hores per descomprimir de la feina i donar el 100×100 el dia següent.
Són tecnològics: treballen per crear i desenvolupar apps per Apple (Iphone, Ipad). Són superespecialitzats en aquesta matèria.
Clients: La Marató de TV3 (edició 2011 van recollir 250.000€ via Apple- Iphone& Ipad); Zara i grup Inditex, Pepe Jeans, Rosa Clarà…
Com els van aconseguir? Van fer de comercials de porta freda. Busquen grans empreses que no hagin entrat en els apps. Els expliquen quins beneficis i per què cal entrar (món és cada vegada més mòbil, compres són més impulsives, etc)
A: ACTUALITAT
23 gen 2012Mentre reflexiono sobre el futur d’aquest bloc, la meva concentració està bolcada cap al curs oficial del Servei Català d’Ocupació, que a través de l’Acadèmia Lògica Gironina, em permet gaudir d’un plus d’ingressos fins el mes de juny gràcies un a curs de 750 hores de durada: Gestor del Petit Comerç.
A mi m’han concedit les hores corresponents a Comunicació Comercial i Tècniques de Venda.
Els 14 alumnes són gent aturada d’edats diverses i d’orígens diversos (catalans, búlgars i marroquís). Espero que el curs els sigui útil, i molt més important, que tinguin sort i puguin sobreviure a la crisi que ens afecta tan durament.
A: ACTUALITAT
30 des 2011Enllestim l’any 2011. Toca fer balanç, blocaire en aquest cas. I, tal com vaig indicar fa uns dies, continuen els dubtes de si mantindré el bloc tal com és ara, i camí del cinquè any de vida.
Un calaix de sastre té, finalment, aquesta contradicció: manté l’interès del seu creador mentre el seu creador no necessita cap altra eina. I jo, ara, em plantejo si necessito una altra eina 2.0 en aquest món 2.0 en el qual hi estic ficat. Més enllà: potser necessito una eina 2.0 més adaptada a les necessitats laborals que em planteja el futur.
En tot cas, camí del cinquè any. Déu n’hi do per un calaix de sastre-bloc com aquest
Torno a Temporada Alta per gaudir, una vegada més, d’un Shakespeare. En aquest cas, “Henry V” a càrrec de la Propeller, la companyia britànica amb la qual vam revisar la tragèdia d’un altre rei anglès, “Richard III”.
Començaré pel final: més de cinc minuts d’aplaudiments i molts espectadors aixecats en homenatge a la gran interpretació dels actors, tots ells homes. Certament, van tornar a marcar un llistó molt elevat perquè van oferir-nos Shakespeare en estat pur.
Seguiré per aquí: va agradar-me el ritme, gairebé sempre nerviós i estressant, que permetia passar d’una escena a una altra, de la guerra a les converses frívoles, dels grans homes i dels grans gestos als lladres i als seus vulgars objectius, del bàndol francès al bàndol anglès.
Recordaré això: la bona escena de comèdia a la part final, entre Enric V i la princesa Catherine. Un to distès, ple d’un registre de comèdia d’embolics sentimentals, per part de l’actor, Dugald Bruce-Lockart, que durant gairebé dues hores dóna vida a un èpic, fred i bel·licós rei. Un bon contrast, certament.
No vaig gaudir d’això: Un dels moments claus és la mítica escena de “We a few, a happy few, a band of brothers…” crec que li va faltar èpica i passió. Continua essent insuperable la filmada pel cinema en la versió de Kenneth Brannagh
Esperaré això: la crítica cinema del gran Dani Chicano. L’ha publicada en l’edició del dia 8 i és, com sempre, encertada i lúcida.
Gairebé feia un mes que no m’apropava al bloc. Potser per mandra, potser per concentrar-me en altres prioritats, potser per no trobar-ne cap tema que m’interessés prou per afegir-lo al bloc.
La veritat és que començo el cinquè any com a blocaire generalista, és a dir, tinc un bloc que és un calaix de sastre: hi presento temes més o menys professionals, més o menys personals, més o menys profunds, més o menys anecdòtics.
Aquesta natura de calaix de sastre té un destí inexorable: el plantejament de quina natura i de quins esforços calen gastar per mantenir un bloc d’aquesta mena. No sóc pas el primer al qual el destí el troba: què vols fer amb el teu bloc?, ens pregunta el destí.
I més ara, en plena crisi, tot sabent que només sóc la meva marca professional, és a dir, l’espai 2.0 també és un espai del qual puc treure’n un rendiment econòmic; o si més no, l’¡espai 2.0 és un lloc gratuït per marca un perfil professional que serveixi per no perdre mai cap possibilitat de feina.
Sumant-ho tot, em trobo amb això: un calaix de sastre cada vegada més oblidat i la necessitat de marcar una nova identitat digital amb l’objectiu de continuar trobant feines i feinetes per mantenir-me viu en el difícil i escàs mercat laboral.
Tot plegat em fa obrir un temps de reflexió, que no pas d’aturada. Un bloc calaix de sastre com el meu té l’avantatge de no tenir cap mena de pressa en la publicació dels seus continguts…
A: ACTUALITAT|LIMES
11 nov 2011Avui fa 93 anys que va signar-se el final dels combats de la Primera Guerra Mundial, coneguda especialment a França i al Regne Unit com la Grand Guerre. Oficialment, a les 11h del dia 11 del mes 11 del 1918 va entrar en vigor l’alto en foc en tots els fronts de guerra, tant a Europa Occidental com l’Oriental, a l`Àfrica i l’Orient Mitjà i l’Àsia.
A França, avui és festa. I al Regne Unit, i d’altres països anglosaxons, és The Popper Day, el dia de les Roselles en record dels soldats que van lluitar-hi a la Primera Guerra Mundial. També és el dia dels Veterans de totes les guerres que ha mantingut el Regne Unit.
I per què roselles?, és per un dels poemes més famosos escrits per un soldat-poeta anglès de la I Guerra Mundial, en el qual parla de com ells, els soldats morts, només seran acompanyats per les roselles que creixen en els camps de Flandes…
El poema comença amb “In Flandes Fields the poppies blow between the crosses…”
A través de Montserrat Tudela, @MTudela via el canal Twitter, hem mantingut una sintètica conversa sobre la seva pregunta: la cultura de l’oblit que representa el món 2.0
I m’han quedat ganes de reflexionar-ne més enllà dels 140 caràcters que et permet Twitter. Aprofito el bloc per ampliar els meus pensaments:
El món 2.0 té una ànima pròpia polièdrica: ha democratitzat moltes relacions comunicatives, ens entrelliguem d’una manera immediata, individual i col·lectiva alhora, i un llarg etcètera de beneficis.
Però, com qualsevol altre ànima, el 2.0 també té zones fosques perjudicials: oferim la nostra intimitat als servidors estesos per arreu del món, no coneixem del tot què fan les grans empreses amb les nostres dades, i les nostres connexions, i amb els intercanvis que pertanyen a la intimitat, i un altre llarg etcètera…
Tot lligant-t’ho amb la conversa twittera amb Montserrat Tudela, també en destaco que una part de l’ànima del món 2.0 és fugissera, i com a tal, té l’oblit com una de les característiques principals. I per què, això?
Perquè el món 2.0, en el qual hi treballo, és un món hiperactiu, ple de novetats i on tothom busca un nínxol propi, en el qual destacar i singularitzar-se. I aquestes característiques ens obliguen a no guardar excessiva memòria, sinó al contrari, a aprendre a oblidar antigues lliçons per immediatament omplir el forat amb noves dades, noves tecnologies, nous sistemes que milloren alguna altra via de fer les coses, o senzillament , a aprendre la darrera eina lúdica….
I finalment hi ha l’àmbit tecnològic. Moltes dels arxius amb els quals jo treballava només fa 15 anys (les mítiques disketts de 1.44Mb) ja són illegibles, i per tant, irrecuperables, per la majoria d’ordinadors actuals. Fa pocs mesos, en una revista del sector informàtic, escrivien que en 20 anys la majoria dels documents emmagatzemats en formats com DVD, discs durs externs o els pen drive, no seran recuperables o bé per avaries de les màquines, o bé, pels canvis tecnològics.
Per donar un exemple: si un dia es deixen de fabricar tocadiscos, la gent que conserva els vinils no podrà mai recuperar la informació musical dels discos que guardin a casa.
Canvien les tecnologies, canvien els llenguatges informàtics, desapareixen els programadors, i les seves creacions, i moltes coses escrites, guardades i amb ganes de ser conservades, desapareixeran en els oceans d’oblit que són els bites esvaïts per sempre més…
A: ACTUALITAT
24 oct 201124 d’0ctubre del 1971, el músic català Pau Casals donava aquest discurs a les Nacions Unides.
El meu respecte, mestre, patriota, home valent, artista excepcional…
A: ACTUALITAT
17 oct 2011Per feina he viatjat pels trams sud de la N-II, des de Sils fins a Blanes i Tordera (La Selva i Maresme, respectivament), per després enllaçar l’autopista del Maresme.
I un munt de prostitutes han fet de guardianes carnals de la ruta, a banda i banda. I he recordat el Red Light d’Amsterdam i els seus grans finestrals.
Deixant de banda els conceptes ètics i cívcis i solidaris pels quals cal rebutjar el tràfic humà que representen les pobres prostitutes de carretera (moltes d’elles, autèntiques esclaves sexuals), el pitjor de tot és saber que no farem res per canviar aquesta situacio.
"Tempora mutantur, et nos mutamur in illis"
Els Temps canvien, i amb ells, nosaltres...