Assisteixo a una conferència de dues personalitats amb veu pròpia en aquest inici del segle XXI pel que fa a Catalunya: Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial i impulsor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, i del periodista Vicent Sanchís, exdirector de l’AVUI.

Com diu l’amic, i periodista, Eduard Batlle en el twitter: Sanchís i López Tena: dos valencians parlant de catalanisme i del futur del nostre país. Quina paradoxa!

Dels detalls exposats ahir a la conferència, que va tenir lloc a La Llibreria, el local de la sempre resistent Marta Latorre, en destacaré aquest que és el que més m’han fet reflexionar: El catalanisme com a doble via de modernitzar Espanya i de donar formes d’autogovern a Catalunya, s’ha esgotat.

I és veritat, reflexiono: Espanya s’ha modernitzat gairebé del tot, sense canviar en allò essencial: l’únic model de societat és la basada en l’eix de la primació castellanocèntrica. Aquí només hi ha una via vàlida: ser castellà –en les seves diferents formes, andalusos, asturians, murcians…- però mai no ser català com a forma diferent i singular d’espanyolitat.

Reflexiono més: el catalanisme clàssic –nascut entre la Reneixença del 1833 i les Bases de Manresa del 1882- ha entrat en decadència. El pacte implícit entre l’Espanya administrativa –Estat i Exèrcit- i la burgesia de Catalunya ha mort, pel qual el mercat espanyol era pels productes catalans i pel qual la primacia castellano-cèntrica mai no seria discutida pels catalans .

Tot ha canviat, avui dia. Els espanyols tenen un Estat propi, fort i reconegut, que genera per primera vegada des del segle XIX una identitat orgullosa i ja tenen un mercat fort i internacional. Els segons, els catalans, ja no tenim res a fer perquè l’Estat ens considera aliens. Com diria el filòsof castellà Ortega y Gasset “el problema catalán no tiene solución, sólo conllevancia”. I això va dir-ho als anys 30 del passat segle XX…

Alfons López Tena va ser contundent a la conferència: els catalans només tenim dues possibilitats de futur. O esdevenim independents amb un Estat propi, o esdevenim una comunitat folclòrica de l’Estat espanyol, al mateix nivell que La Rioja o les Canàries.

El segle XXI serà el definitiu: o els catalans marxen del Regne d’Espanya o decaurem com a poble i la nostra memòria serà esborrada de la Història, igual que els bretons i els occitans a França, com els dalmacis entre Itàlia i Aústria… i com tots els pobles i totes les llengües avui dia morts i desapareguts…

Sóc optimista, però. I mentre hi ha un minut de vida, no hi ha res definitiu. Quan començarà l’onada que ens durà cap a la República de Catalunya?

Res, no verba. Expressió llatina que significa: Fets, no paraules.