Ryan Air, http://www.ryanair.com/, la companyia àrea líder en el segment dels low cost, es planteja abandonar l’aeroport francès de Nimes, la capital del departament de Gard, si l’Exèrcit francès deixa finalment aquestes instal·lacions. Tot això és el que informa el diari La Provence, http://www.laprovence.fr/, el qual segueixo habitualment perquè allà hi habita part de la meva família gal·la.

Anem a pams.

El primer pam. La V República de França a través del seu president, Nicolas Sarkozy, ha anunciat la intenció de reduir l’exèrcit gal, tant en efectius humans com en bases i quarters escampats pel territori metropolità. La decisió de les retallades és purament econòmica. Gairebé 400.000 soldats professionals i un exèrcit amb armament nuclear és un pes molt gros per a l’economia francesa d’avui dia.

Un dels possibles centres que podrien ser tancats és el de Nimes, situada a poc més de 250 quilòmetres de Girona. Allà, l’aeroport té una doble funció: té una part d’instal·lacions militars i una altra d’ús civil. Igual que a l’aeroport Girona-Costa Brava, també a Nimes domina el regim low cost establert per la companyia Ryan Air.

El segon pam. La Provença és una zona molt militaritzada de França. Toulon és la gran base naval de la Mediterrània, i això inclou el portaavions nuclear Charles de Gaulle. Però també hi ha la base àrea i un quarter de la Legió Estrangera a Orange, prop d’Avinyó. I em deixo unes quantes més ja que cito de memòria.

Tercer pam. Això vol dir que molts militars usen l’aeroport de Nimes per aterrar o enlairar-se. Això, traduït en el llenguatge de Ryan Air, significa molts potencials clients. Per tant, les ofertes low cost són les que predominen en el negoci d’aquest aeroport provençal.

Quart pam. Economia elemental: si tanquen la base de Nimes, es perden clients. Sense clients, Ryan Air es queda sense negoci. Sense negoci, no hi ha ingressos. Sense ingressos, no paga la pena mantenir-se a Nimes.

Que en prenguin nota aquells que es freguen les mans cada vegada que Ryan Air trenca rècords de passatgers passant per l’aeroport Girona-Costa Brava. I això que no recordo les amenaces que determinats analistes apunten cap a les companyies àeres low-cost i les puges constants del petroli.

Fins quan podran mantenir aquest negoci a Nimes i a Girona i a tots els aeroports que han confiat la seva sort al sistema low cost?