Sóc un preaturat, és a dir, em preparo per anar a l’atur. Tota una Consellera de la Generalitat de Catalunya m’ha comunicat que no em renovaran el contracte que, professionalment, em lligava com a cap de premsa de la Federació del PSC de Girona.

És un honor que t’acomiadi un Conseller del govern de la teva nació? Potser sí, poca gent podrà dir-ho això; i jo, quan sigui avi, recordaré als néts: era tota una Consellera, una de les màximes personalitats polítiques del país qui va acomiadar el vostre avi… O potser no és cap mèrit. I és que el meu país és tan petit que les mateixes persones dupliquen i tripliquen els càrrecs… no puc imaginar-me que passaria si Catalunya fos un Estat Independent…

Sóc un preaturat. Ara sé que em quedo sense feina. Primera gestió: què cal fer per anar a l’atur. Cobraré del subsidi?, quant de temps? Segona gestió: fer un llistat de contactes. Els primers són sempre la gent de confiança, tant amics com col·legues professionals. Cal explicar-los amb ironia, irritació, sarcasme i realisme ben honest la situació: en dos mesos seré a l’atur.

Primeres onades rebudes: l’estiu és època nefasta. Les empreses de la comunicació només volen carn fresca, i barata, de becaris i becàries. Els dinosaures com jo – massa grans i amb massa peticions i exigències- no som el somni daurat de cap empresa.

Més enllà: El PSC m’acomiada just quan ha de néixer la Berta. Tota una coincidència, oi? Dubtes: què faig?, m’espero una temporada a l’atur mentre passen el crític primer trimestre que tots els que som pares i mares sabem que cal passar amb un nadó tot just arribat…?? Però si ho faig és evident que hauré de marcar unes línies vermelles molt radicals per buscar feina: Sóc un aturat que busca feina a partir del novembre, per exemple. És evident que sóc bo en la meva feina. Sóc molt bo, certament. Però les empreses acceptaran aquestes condicions?

Ah!, mai no pots dir que ho saps tot a la vida. Perquè aquesta és canvi permanent i cal no oblidar-ho mai. O canvies amb ella o la vida t’abandonarà en un marge. I ara toca canviar, adaptar-se i aprendre noves coses.

Quod discis, tibi discis. Expressió llatina que significa que tot allò que aprens, ho aprens en benefici teu.