L’any 1995, entre el 10 i el 14 de juliol, l’exèrcit serbi va entrar a Srebrenica. Una zona de Bòsnia sota controla dels Cascos Blaus de l’ONU, de nacionalitat holandesa.

Per vergonya eterna tant de la UE com de l’ONU, aquells Cascos Blaus van abandonar a la seva sort a més de 14.000 persones, totes elles civils desarmats.

L’exèrcit serbi va separar les dones i la mainada dels homes i dels adolescents fins els 14 anys. Les dones i els infants van ser forçats a marxar i abandonar Srebrenica, Zepa i Potocari.

Dels més de 8.000 homes, joves i adolescents mai més van saber res. Tots ells, civils desarmats, van ser massacrats per l’exèrcit serbi.

Aquesta és la massacre de civils desarmats més gran feta a Europa des de la II Guerra Mundial. Si voleu, aquí teniu un munt de vídeos sobre els fets.

Que ningú no oblidi que va passar i la vergonya eterna per l’ONU i els Cascos Blaus.

I des de llavors, l’Associació de Mares de Srebrenica lluita per recuperar els cadàvers, per identificar-los després d’haver estat barrejats expressament a les fosses comunes, per recuperar la vida el més dignament possible avui dia, 13 anys després de la massacre.

La ONG gironina Fotògrafs per la Pau, fundada pel fotoperiodista Miquel Ruiz, col·labora amb les Mares de Srebrenica des de fa anys. Com la campanya Krava que ara hem tancat definitivament.

M’enorgulleixo de ser membre de Fotògrafs per la Pau.