Crítica redactada pel programa televisiu +FANZIVID del 18 de setembre del 2009:

Arriba una de les estrenes més esperades d’aquesta nova temporada. I arriba en llengua catalana, gràcies a un dels productors del film, Jaume Roures. “Vicky Cristina Barcelona” és el títol de la darrera obra de Woody Allen, un dels darrers grans directors del cinema, fidel com sempre, a la seva cita anual amb el públic. I aquesta vegada, amb la capital de Catalunya com a gran escenari.

La història és l’estudi de les relacions humanes. És a dir, l’especialitat típica de Woody Allen. I, després de Londres, la segona capital d’Europa triada ha estat Barcelona. A la capital catalana, dues hostesses d’avió hauran de competir pels favors d’un pintor, al qual també busca una antiga examant. Un embolic dels que agraden al director novaiorquès.

El trio protagonista el formen Scarlett Johansson, Penélope Cruz i Javier Bardem. Tots tres treballen bé, tot i que la nord-americana és la que millor sap situar-se en l’univers del director. Javier Bardem, d’altra banda, fa una bona actuació en la qual supera en moltes ocasions a Penélope Cruz. En tot cas, però, tots tres treballen a un nivell prou digne.

Un punt que cal destacar és la fotografia. La bellesa ocre de Barcelona n’és ressaltada i permet emmarcar una bona història. Això sí, que ningú no esperi el Woody Allen de finals dels anys 70 i els primers 80, quan va assolir el cim creatiu. Ara hi trobem un cineasta expert, que parla una vegada i una altra dels seus temes obsessius però que ja no aporta cap gran novetat al setè art.

“Vicky Cristina Barcelona” és una comèdia sentimental sense gaire transcendència. Però les obres d’en Woody Allen sempre tenen un interès especial perquè és dels pocs que ha sabut estudiar l’ànima del ciutadà urbà contemporani. I a més, la gaudirem també en llengua catalana. Tot plegat, per celebrar-ho de debò…