Com es fa un congrés d’un partit?

Però com és un congrés d’un partit polític de delegats, també anomenats partits de quadres? PSC i CiU en són, ERC, per contra, funciona pel sistema assembleari.

Primer, el Congrés és la part final d’un llarg procés. Quin procés?, el de triar i escollir els delegats. Què són els delegats? Els teòricament representants de tota la comunitat de militants. Qui pot ser delegat?, això es defineix en els estatuts propi de cada partit polític que funcioni en aquest regim.

Per norma general, els delegats són el nucli de tot el Congrés. Qui controla els delegats, controla el Congrés, per tant, controla el nomenament dels nous equips i dels nous líders, i més enllà, controla el partit i, per tant, la gestió del poder.

Durant uns mesos, el PSC ha encetat el procés intern de tria de delegats. Discretament, cada agrupació territorial s’ha reunit, ha debatut i ha escollit els millors delegats. Teòricament, això és la anomenada democràcia interna.

A l’hora de la veritat, els delegats són escollits pels líders superiors territorials, que han tingut molta cura per promocionar la “pròpia gent”, és a dir, els més afins i els més fidels – en un partit polític l’afinitat i la fidelitat no són coses igual ni sempre van del bracet-. Quan un líder designa un delegat, aquest ha de complir amb la seva part: controlar la pròpia agrupació territorial per tal d’assolir una assemblea tranquil·la on es voti segons les necessitats dels líders superiors.

Un cop assolit això – el delegat designat molt abans de les votacions, ha estat escollit pel vot dels seus companys territorials- és l’hora de l’enfrontament intern entre els líders superiors. Cadascú d’ells posa al damunt de la taula la quantitat de delegats del seu bàndol. Segons els moments històrics, les negociacions poden ser a crits – i per tant hi haurà bàndol guanyador i bàndol perdedor- o poden ser unànimes i és quan els periodistes anuncien allò que no s’espera cap novetat en un plàcid Congrés per l’actual direcció del partit….

Finalment, i seguint aquesta espiral cap amunt, els líders territorials pacten el govern del partit. Evidentment, en aquest nivell, les aliances són la clau del futur poder. Qui perd s’haurà de conformar amb algun càrrec honorífic o amb la puntada al cul més directe. Qui guanya podrà repartir càrrecs i beneficis entre els seus aliats.

Això és, en definitiva, tot el llarg procés que es clourà entre demà i diumenge. I és que un partit polític contemporani no vol canviar de model de societat. No sap oferir cap altra alternativa que no sigui la embogida societat del consum. Consumiu, bèsties, fins a rebentar!!

Els partits polítics, com el PSC, són empreses que gestionen el poder i el temps d’una societat.