Després de dos dies d’aturada, recupero fragments de converses mantingudes amb diverses persones que, per motius ben diferents, tenen contacte directe amb les onades immigratòries que des de fa quinze anys han canviat la fesonomia de la nostra àrea urbana formada per Girona, Salt, Sarrià de Ter, Quart, Fornells de la Selva i Bescanó.

Són converses a peu dret, sense més garantia científica que la confiança de l’interlocutor i de la curiositat que, com a professional de la comunicació i com a persona, sempre he tingut, sempre tinc i sempre tindré.

La primera és la d’una persona que coneix el món de la immigració des de l’àmbit més social. I m’ha confirmat que Salt és la primera població on s’han detectat les primeres conseqüències de la crisi econòmica. Resumidament són aquestes:

1. Famílies que es desfan. Immigrants que no poden mantenir la família la retornen als països d’origen. Especialment són magribins.
2. Home sense feina – acomiadat de la construcció- i mare mantenint el nucli familiar. Especialment sud-americans, molts d’ells amb doble nacionalitat (la original i l’espanyola… ja sabeu que la catalana no existeix legalment… de moment!!)
3. Família, especialment sud-americana, que no pot mantenir els pagaments de les hipoteques. Perquè, si als Estats Units les hipoteques subprime han provocat crisi bancària, a l’Estat espanyol la concessió gairebé compulsiva d’hipoteques és la base de la crisi financera pròpia. Segons el meu interlocutor, ja s’han donat casos de hipotecats que han passat per les oficines bancàries amb les claus de l’habitatge. No poden pagar i volen retornar-lo.

No és que Salt tingui cap cosa especial. Senzillament, diu l’interlocutor, té un índex proporcionalment més alt d’immigrants que la resta de l’àrea urbana.

El meu segon interlocutor és economista i treballa com a assessor d’un munt de empreses. Em confirma que, avui dia, els acomiadaments són de petites colles: sis, quatre, quinze persones com a màxim. Però m’assegura que, pel 2009, les empreses grosses ja comencen a fer números “i si els surt més a compte tancar la empresa, la tancaran, i si l’han de mantenir, tancaran dues de les tres línies de producció i això vol dir centenars de persones acomiadades”.

No en té cap dubte, aquesta segona persona, que la crisi serà dura i que la pitjor conseqüència serà les esquerdes socials. “Les hòsties que hi haurà quan per les ajudes socials de tot tipus hagin de competir tant catalans com els espanyols com els sud-americans nacionalitzats espanyols que exigiran els mateixos drets com els immigrants de la resta d’Europa i del món”.

De totes dues converses, una cosa en comú: les crisis sempre comencen per les parts més febles de la cadena social; en aquest cas, els immigrants acabats d’arribar.