Avui he estat al Santuari de Santa Afra, a la Vall de la Llèmena. Una visita per oxigenar-se i admirar el paisatge des del qual observes les Gavarres i la vall de Girona, mig amagada en el clot natural que forma el riu Ter.

A la una, missa. No ho sabia, així que he observat la parròquia: un mossèn, jove i gros, cinc persones totes elles de més de 50 anys com a mínim. Evidentment, no hi entrat pas a la missa. Després de rebre educació ultracatòlica en un centre de l’Opus Dei crec que la salvació ja la tinc assegurada. I si no, no

Però la visió de la minsa parròquia m’ha fet reflexionar. I crec que, després de 2.000 anys d’existència, al Cristianisme li comença a arribar la seva fi. Evidentment, la fi no la veurem demà. Però vull resumir les raons per les quals ho penso:

1. Raó històrica i cronològica: Com a organització, el Cristianisme té 2.000 anys. Són molts i són moltes les generacions formades en aquesta religió. Però això no garanteix cap futur. També la religió dels faraons d’Egipte va durar més de 3.000 anys. I també, avui dia, no és més que un record llunyà que ningú no practica. Geogràficament més a prop: també hem oblidat la religió que impulsava els creadors dels dòlmens i els menhirs escampats arreu de les comarques de Girona…
2. Raó Metafísica: Tot arriba, tot acaba. Per tant, la gran veritat és que tot un dia morirà. També el Cristianisme. I no passarà res. Totes les cultures, totes les races, totes les llengües, totes les creences… tot allò que és humà s’acabarà tot i que pogui durar milers d’anys. El Cristianisme serà substituïda per una altra religió.
3. Raó Cultural: La cultura occidental és filla del Cristianisme. Sense aquesta religió no podríem concebre la nostra cultura. I és que el Cristianisme – amb totes les branques escindides- han donat un codi de valors a tota la societat occidental. Tots els valors educatius, socials, formatius, espirituals… han estat aportats des de la visió cristiana. Però avui dia han entrat en crisi. Passem al punt quart.
4. Raó de la crisi de valors. Tots els valors cristians han entrat en crisi. Un exemple ràpid. Avui dia la antiga i venerable resignació cristiana ha deixat pas a l’individualisme i a l’egocentrisme de l’ara mateix i de que res no és impossible. Si ets vell@, no passa res, opera’t i guanya la carrera contra el temps. Si vols moltes coses materials, sacrifica la teva vida treballant com una mula per guanyar diners i consumir… res del cristianisme serveix per entendre el món actual. Per què esperar i ara ho puc tenir tot? Per què sacrificar-me si vull viure l’ara i no pensar en els fills i en els néts?
5. Raó Decadència: La societat occidental ja no té cap idela pel qual lluitar. Ja no volem expandir el cristianisme com en els vells imperis dels segles XVI i XVII. Ja no volem civilitzar els bàrbars com en els imperis del segle XVIII i XIX. Ja només volem el poder, el poder pel poder, el que la resta del Món i dels nostres germans humans s’enfonsin en la misèria del Tercer, del Quart i del Cinquè Món… però els occidentals volem mantenir el sistema de consum, l’únic Déu al qual adorem, l’únic sistema de valors en el qual creiem. Treballa, consumeix, mira el teu melic, educa els teus fills en el mateix codi de valors del consum… i el Cristianisme ja no té cap resposta per aquest nova manera que tenim els occidentals de veure el món.

Això he reflexionat. I he tingut una visió del futur. I he vist com es trobaran, un dia, en un lloc de la Terra, els últims cristians, tots ells vells i tots sabent que, en morir, ningú més serà cristià perquè ningú no vol continuar amb la vella religió.

En definitiva, això va passar amb la religió pagana quan el Cristianisme va expandir-se pel que avui dia és Catalunya. També un dia, en el passat, en un lloc de la nostra nació, van reunir-se els darrers pagans per celebrar els seus ritus i adorar els seus Déus. I també ells sabien que, en morir, ningú més adoraria els vells Déus.

Finalment, una reflexió lingüística: el mot “pagès” prové de la paraula llatina “pagà”. Això és, que els darrers pagans van ser els habitants del camp.

Qui seran els darrers cristians?