Vaig xerrar amb un expert en finances. Vam parlar gairebé dues hores de la crisi econòmica que arriba tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. I resumeixo les principals conclusions que vam assolir mentre la tarda passava en un racó de les Gavarres.

1. Existeix una doble pèrdua econòmica de la nostra societat. La primera és que moltes famílies han quedat lligades durant dècades a unes hipoteques que pagaran a uns preus superiors al valor real de l’immoble adquirit. És a dir, si un habitatge comprat en plena eufòria per 600.000 euros té, avui dia un preu de mercat de 500.000 euros, significa que aquesta família paga un valor que no existeix realment. Paga, en definitiva, l’especulació i el sobrepreu. I ho pagarà durant dècades, fins el final de la hipoteca.
2. La segona capa de pèrdua és la castració de moltes iniciatives futuribles. Imagineu una persona emprenedora que vol obrir un negoci. Té una hipoteca de revisió anual. L’expert va dir-me que cap entitat bancària li donarà més crèdit per un negoci, per molt rendible que esdevingui. La raó?, que el factor de risc és més elevat en les hipoteques variables. Per tant, aquesta persona emprenedora tindrà molts problemes per demanar un crèdit per un negoci. Això, en definitiva, empobreix el conjunt de la societat perquè impideix crear noves riqueses.
3. La classe mitjana queda més a prop de la categoria baixa que de l’alta. Per què?, perquè la nostra riquesa no és productiva sinó especulativa. Una persona ha comprat una casa valorada en 360.000 euros. Fantàstic. I ara paga una hipoteca de 1.200 euros revisables anualment. Quin sou té?, quina capacitat de sacrifici de consum té per mantenir la casa? Més enllà, si aquesta classe mitjana ha de controlar la despesa, i per tant, rebaixar el consum també empobreix els seus conciutadans, que són els botiguers o els treballadors del sector de serveis. A menys consum, menys ingressos, més problemes econòmics, més aturats… més pobresa general, en definitiva.
4. La pobresa generada per l’especulació. L’exemple d’abans. Què passarà amb les parelles que han pagat preus sobreexcitats pels seus habitatges. I si toca divorci? i si necessita vendre urgentment la casa?, l’haurà de rebaixar de preu, evidentment. Però això significa que es vendrà pel preu de mercat real, és a dir, sense la sobreexcitació dels darrers anys. Conseqüència?, la casa es ven, però la hipoteca no es pot liquidar perquè el preu del mercat és inferior al preu hipotecat. En definitiva, no tens casa i sí tens deute hipotecari vigent. Això també és pobresa per la classe mitjana.