Avui, navegant sense rumb per la xarxa he ancorat en el bloc d’en Marc Belzunces. Un noi de 32 anys que ha marcat una desobediència civil contra l’Estat espanyol. Resumidament, s’ha declarat objector de consciència per no formar part d’una mesa electoral de les eleccions estatals del març del 2008.

He quedat sorprès positivament. Primer, perquè és difícil trobar una postura honesta en els nostres dies. Honesta entesa com a sinòmin d’èpica i d’acceptar el sacrifici personal per uns valors, en aquest cas, els de l’independentisme pacífic i en els de la no-col·laboració amb l’Estat espanyol.

En segon lloc, per la coherència del seu pensament. Ell planteja que no accepta la condició de súbdit del Regne d’Espanya, i com a independentista català, no vol col·laborar-hi en absolut. Una postura democràtica, pacífica, elegant… i alhora, terrible.

Sí, terrible, perquè pel status quo actual on el Regne d’Espanya impera i Catalunya obeix, la postura d’en Marc Belzunces és d’una fortalesa incorruptible. Una desobediència d’aquesta mena marca un abans i un després. Si un no vol, quants més no en volem? I què farà l’Estat en cas d’una desobediència cada vegada més àmplia?

Els britànics, davant la desobediència d’en Gandhi, van filtrar rumors, van difamar-lo, van intentar corrompre’l, van intentar comprar algú dels seus íntims… però van fracassar. Quan un creu fermament en un valor intangible i no material, esdevé incorruptible.

Evidentment, una flor no fa estiu. Ara bé, quantes desobediències com a súbdits del Regne d’Espanya podríem fer?, quants i quantes Marc Belzunces som de debò? El camí és la desobediència civil, democràtica i pacífica com la d’en Marc Belzunces?

No és un camí fàcil, perquè implica renúncies i sacrificis a generacions com les nostres, educades en el materialisme i en la satisfacció immediata dels desitjos materials i en evitar els sacrificis pels valors intangibles.

Ara bé, descobrir l’exemple d’aquest jove m’enorgulleix. Potser el camí ha de ser aquest. Desobeir, no ser lleials súbdits del Regne d’Espanya, no voler fer, no voler complir.

Non serviam!!, no volem servir-vos!! Aquest va ser el crit que Lúcifer i les cohorts d’àngels seguidors van cridar contra Déu en la revolta celestial.

En tot cas, en Marc Belzunces ho ha demostrat per primera vegada. Una nova frontera, un nou limes que ha estat trencat. Si volem, en vindran més fins a rebentar les fronteres del status quo entre el Regne d’Espanya i Catalunya.