L’agost d’enguany ha estat marcat, entre d’altres coses, per la guerra entre Rússia i Georgia a Ossètia del Sud, regió independent de facto de Georgia, antiga república soviètica.

Després de llegir i intentar comprendre, tinc aquestes reflexions per citar:

1. Per què el govern de Georgia va atacar Ossètia? Tenien necessitat de debò? O és que la van impulsar a fer-ho? els EEUU i la UE, potser, volien saber com reaccionaria Rússia? O, simplement, va ser una errada enorme i increïble de càlcul per part de Georgia?
2. Rússia té l’imperi terrestre més gran d’avui dia. És present a dos continents -Europa i Àsia- i dóna a quatre mars: Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Mar Negre i Mar Mediterrània. Això genera una història imperialista superior al cas anglès, espanyol i francès. Els interessos, russos, per tant, no tenen res a veure amb els d’altres estats.
3. Rússia esperava l’atac de Georgia? En tot cas, també li anava bé respondre l’atac… i si haguessin creat falses expectatives en el govern georgià?
4. La UE ha demostrat, com és habitual, la clàssica manca de postura unitària. Però no cal estranyar-nos: fins el 1945, el Regne Unit, França i Alemanya -és a dir, les grans potències- ressolien les diferències amb guerres. Les diferències es mantenen: Alemanya sap que no pot amb Rússia, i necessita el gas i petroli de Sibèria. El Regne Unit no vol saber res de l’Europa de l’Est. I França… qui l’escolta avui dia? Per tant, quina postura unitària i de fermesa poden oferir els europeus?
5. Winston Churchill, el líder britànic de la II Guerra Mundial, va dir de Rússia: “és una endevinalla amagada en el fons d’un enigma”.

És trist dir-ho d’aquesta mena, però aquestes reflexions tenen com a tètrics fonaments els milers de morts d’aquesta guerra estiuenca, massa llunyana pels mediterranis com nosaltres. El pitjor de tot és dubtar si no hauran mort en va…