Il mondo gira, que cantava el gran Celentano Adriano.  L’espiral existencial va des de les diàries i vulgars gestions que cal fer, per exemple, per inscriure la mainada en el cicle escolar que començarà setembre vinent. O contemplar el final dels temps d’una persona, en plena caiguda lliure i que no s’adona que caldria recomençar nord enllà, o sud enllà, però molt lluny d’aquesta ciutat que ja l’ha castigada prou. L’espiral també passa per veure com la ciutat no té projecte, i que l’equip polític que l’encapçala no té prou força ni ganes ni idees ni il·lusions. Igual que la nació, en plena fase de l’impasse, bonica paraula francesa que significa quietud, voluntària o forçada, però quietud i immovilisme. Més enllà, l’Estat, amb el nou lehendakari basc que és socialista i nacionalista espanyol, tot i que diuen d’ell que és el primer lehendakari no nacionalista. I l’espiral continua pel món, amb la grip nova, les guerres  a l’Àsia, l’Obama, els pirates de Somàlia…

Il mondo gira, cantava Celentano Adriano…