La meva crítica d’aquest clàssic del western, emesa al programa +FANZIVID

Un dels westerns més clàssic és “Arrels Profundes”, del 1952 i que va obrir nous camins en el gènere. Una història ben explicada d’un pistoler errant, que per primera vegada, haurà de lluitar per una causa noble mentre fuig d’un passat misteriós. I potser així aconseguirà la pau interior que tant anhela.

El western és sòlid des de l’inici. Un pistoler arriba, solitari, a una vall. Hi trobarà gent honesta, els camperols. també hi trobarà els dolents, els ramaders. I el pistoler triarà el bàndol sense demanar res a canvi, potser només retrobar el caliu de l’amistat que ell com a solitari ha perdut per sempre més.

“Arrels Profundes” va ser el paper de la vida de l’actor Alan Ladd, i això que no feia la planta d’un pistoler. A més, la bona química entre ell i el nen encara reforcen més la solidesa de la narració. . I no podem oblidar un llavors desconegut Jack Palance fent de pistoler mercenari, que buscarà el combat final entre els dos tiradors.

Aquest clàssic del western va marcar el gènere durat dècades, essent una de les fonts inspiradores del mestre Clint Eastwood. Els seus pistolers errants i plens d’un passat fosc i terrible, que per una vegada lluiten per inspiracions nobles i que són inspirats en “Arrels Profundes” els trobem a “El Genet Pàlid” i a l’obra mestre que és “Sense Perdó”.

“Arrels Profundes” és un western que mostrar les essències del gènere. Un guió sòlid i una direcció plena de ritme i tensió, sense cap fotograma inútil. I, per primera vegada, mostrant un heroi que fuig del seu passat. Els clàssics també són pioners i és per això que traspassen les generacions.