Ahir al vespre , els que formem part de Fotògrafs per la Pau vam organitzar una conferència a la Casa de Cultura de Girona sobre Una experiencia con los Niños Soldados al Norte de Uganda. L’exmissioner castellà José Carlos Rodríguez, amb vint anys d’experiència a l’Uganda, va dir que durant les dues dècades de conflicte intern. A la fotografia, a l’esquerra el president de Fotògrafs per la Pau, i fotoperiodista, Miquel Ruiz, i al mig, José Carlos Rodríguez en un moment de la conferència a la Casa de Cultura.

Un conflicte bèl·lic que ha provocat xifres d’Holocaust: 2 milions de morts, 40.000 nens i nenes  segrestats per esdevenir soldats per la força.D’aquests, només han retornat 20.000. On són l’altra meitat? El mateix Rodríguez ho diu clarament: morts..

Per aquest exmissioner, que continua treballant a Uganda, el pitjor de tot és la indiferència de les societats occidentals. “Sembla que les morts de l’Àfrica no tenen ni la importància comunicativa ni social ni generen les protestes que sí provoquen les morts dels palestins”.

O, en un altre exemple, molts van fer campanya en favor de l’alliberament dels 1.000 segrestats per les FARC a Colòmbia. “Però qui ha alçat la veu en favor dels 40.000 nens segrestats a Uganda?”

Com va dir el conferenciant, les raons d’aquest oblit són evidents: “Uganda no té ni petroli, ni cap mineral necessari per l’Occident, ni té una situació geogràfica fonamental… forma part de l’Àfrica que Occident considera oblidable i prescindible”.

Amb un estil directe i senzill, José Carlos Rodríguez va explicar la tragèdia bèl·lica d’Uganda i com el segrest dels nens ha estat una tragèdia que, com un tsunami, ha enfonsat les xarxes familiars i socials del nord d’aquest país africà. Cap conflicte bèl·lic no té causes senzilles de resumir ni en un titular de premsa ni en un minut de televisió, tal com ell mateix va reconèixer.

Ho intentaré: la primera guerrilla, d’ara fa vint anys, va ser un conflicte entre les dues grans ètnies que els britànics van agrupar per crear la colònia d’Uganda. Un primer tractat de pau va permetre dissoldre la majoria dels guerrillers antigovernamentals. Una minoria, però, han continuat la lluita sense cap altra ideologia que esdevenir Senyors de la Guerra. “Només coneixen el món de la guerra, i en ella, tenen tot el poder. Si deixen les armes no són ningú i, a més, s’enfrontaran als tribunals”, diu José Carlos Rodríguez.