Titular un xic demagògic, és cert: de fet, una màquina amb una unitat central de processament -CPU- mor quan és desconnectada i deixa d’aplicar els programes instal·lats en el seu interior.

Però no m’he resistit en llegir que tant la NASA com l’ESA (Agència Espaial Europea) han enviat la suprema ordre de desconnexió – continuo ben barroc, avui- per la sonda Ulisses. Una venerable sonda que en els darrers 18 anys i mig ha estat estudiant el Sol. A partir d’avui, l’Ulisses serà un satèl·lit mecànic, mort i fred, que orbitarà la nostra estrella fins que, amb els mil·lenis, la seva òrbita decaigui i la gravetat el faci caure cap al Sol.

És curiós, i sembla un tema del destí dels antics grecs, però l’Ulisses desapareixerà en ser incinerada en el Sol, la mateixa estrella a la qual va estudiar. En definitiva, la sonda va ser creada per apropar-nos al Sol, i a canvi, d’aquí a milers d’anys, serà la mateixa estrella la que destruirà tot rastre de l’existència de l’Ulisses.

Amb l’ordre de desconnexió, la CPU s’apagarà per sempre més i cap programa serà activat mai més. La mort, darrera limes, la frontera suprema, també ha arribat a una màquina robòtica.

Per cert, l’altre dia en el Facebook vaig dialogar amb la Trina Milan i d’altres: la Humanitat emigrarà a l’Espai? Jo n’estic convençut. Som una espècie genèticament programada per emigrar i colonitzar noves terres. Però això és un altre tema…

Ulisses a la llar infantil, mesos abans de sortir cap a l'espai...