Per memòria democràtica: abans que jo, molta gent no va poder votar lliurament mai a l’Estat espanyol. Molts d’ells van pagar amb la vida, o amb l’exili, la seva defensa de la llibertat republicana, que era democràtica.
Per valor afegit: si deixem de votar, obrim portes a possibles propostes antisistemes. Només cal recordar què va passar amb la crisi de valors democràtics, i d’economia, dels anys 30 del segle passat: feixisme a Itàlia, nazisme a Alemanya, totalitarisme ultracatòlic i ultranacionalista espanyol a Espanya. Votar és sinònim de voler continuar en democràcia, potser no és un sistema perfecte, però és el menys dolent que hem creat.
Per sumar un granet de sorra: aquest periode a Europa és el més llarg de la Història en pau, si més no a l’occident del nostre continent. Si voto aporto un minúscul totxo a un edifici en el qual tothom hi té lloc, independentment de les diferències i de les necessitats pròpies. La UE és el lloc on discutim temes que, només dècades enrere, haguéssin estat casus belli, és a dir, motiu d’una guerra.
Per un futur en comú: la UE és una resposta que hem trobat per compartir el troç de la Història que ens toca viure. Potser la UE és una estructura massa burocràtica i massa llunyana. Però és una proposta sorgida dels nostres avantpassats i, fins avui dia, cap altra proposta sembla millor o més eficient. Si cal tenir un futur en comú, de moment cal passar per aquest estadi que és la UE.