Fa unes hores que m’enllitava, i ja sóc de peu. És el que té sortir de Revetlla i ser pare de mainada petita !! Però la Revetlla de Sant Joan té un punt de màgic en això de celebrar el Solstici d’Estiu, tot i que astronòmicament va ser el diumenge 21. Són coses, aquestes, que passen entre l’astronomia i els calendaris humans, que van desfassant-se a mesura que passen els segles.

I, com d’altres, hem vist encendre’s la foguera del barri de Vista Alegre de Girona, i alhora que molts veïns sopaven i després ballaven amb una orquestra, la resta del parc – el qual havia estat el primer camp de futbol del Girona- és terra de focs i de petards i de cohets i de traques i de volcans plens de pòlvora de colors… a la fotografia, per cert, vaig intentar captar l’explosió d’un cohet llançat ahir.

Tant si és nit pagana cristianitzada, com si no ho és, el que cal reconèixer és que la nit de Sant Joan la presència del foc crea un ambient gairebé màgic que la singularitza de tota la resta de Revetlles. Qui sap?, potser veure el foc, les fogueres, les metxes i els petards ens evoca alguna memòria genètica antiga, de quan els nostres més llunyans avantpasssats es meravellaven de posseir una humil foguera a l’entrada de la cova. Una foguera amb la qual dominaven la nit, i dominaven les bèsties perilloses de l’exterior i dominaven, potser, els éssers d’altres dimensions que els nostres avantpassats podien arribar a témer….