Ha mort en Michael Jackson, i tot i que jo no n’era pas seguidor, sí que m’identifico generacionalment perquè ha mort una icona, una referència, un mite o una llegenda (segons t’agradés molt, poc, gens) el cantant afroamericà.

I això que, amb 39 anys, significa que la meva generació ja és prou vella com per tenir les primeres morts en aquest àmbit dels mites, icones, referències, etc.

De tot plegat, puc dir-vos que sóc prou vell com per recordar tots aquestes referències vitals i generacionals que he vist morir, transformar-se o, senzillament, desaparèixer:

• Vaig néixer en una Espanya dictatorial i que prohibia la llengua catalana. A l’escola, les classes tenien un crucifix i una fotografia del vell dictador feixista, Francisco Franco.
• Els passaports eren marcats amb una immensa àliga, símbol de l’Estat franquista. S’escrivien en espanyol i en francès.
• El món es dividia en occidentals, comandats pels Estats Units, i el bloc comunista, comandant per la Unió Soviètica.
• Cada crisi mundial podia significar el risc d’una guerra nuclear.
• Va morir el dictador, va arribar un rei. Vam començar a viure en el Regne d’Espanya, en el qual els catalans continuem com la minoria menyspreada.
• Els darrers hippies desapareixien dels racons més oblidats de la Costa Brava, mentre que els punks es dissolien en el no-futur del seu lema.
• Els passaports són en espanyol i en anglès. Com a caritat, el DNI és bilingüe en català…
• El 1991 jo feia guàrdia al Diari de Girona. I va enfonsar-se el Mur de Berlín. Amb ell, va ensorrar-se el bloc comunista de l’Europa de l’Est. I jo vaig sortir molt tard de la redacció després de canviar moltes pàgines…
• L’extinta Unió Soviètica -CCCP- va deixar pas a Rússia i un munt de nous estats independents…
• Era obligatori el servei militar. Després, van acceptar el servei substitori en cas d’objecció de consciència. Finalment, va desaparéixer el servei militar obligatori per donar pas a l’exèrcit espanyol professional.
• L’heroïna deixava morts per arreu. Arribaven massivament el LSD, la cocaïna i les pastilles. A finals dels anys 80, una pastilla d’èxtasi importada de Londres costava 5.000 pessetes, 30 euros d’avui dia.
• A finals dels 90, per 30 euros podies comprar més de 30 pastilles…
• No existia cap televisió en llengua catalana, a excepció del format de desconnexió.
• La primera emissió de TV3 va emocionar-nos perquè eren dels nostres. Avui dia, sembla una televisió regional espanyola en llengua catalana…
• Vam veure per televisió, en exclusiva i després de les campanades de Cap d’Any, una llarga cançó, “Thriller”. El vídeo-clip era d’en Michael Jackson, el rei del pop.
• Avui dia, en Michael Jackson és mort.
• Jo he estat molt més d’en Bruce Springsteen. Però el rei del pop és mort i calia recordar-lo, ara que sóc prou vell, jo, com per recordar tot això…