John Malkovich

Tot acompanyant l’amic Dani Chicano,  periodista cultural de El Punt, ahir vam assistir a la representació teatral de l’actor nord-americà John Malkovich al XXIII Festival  Castell de Perelada. “The Infernal Comedy” és una narració lliure sobre un austríac, Jack Unterweger, assassí de dones i escriptor.

“The Infernal Comedy” és una obra difícil pel gran públic i transgressora, i que barreja set peces d’òpera, com àries de Mozart, Vivaldi i Von Webber. Difícil perquè no té una narració líneal: inici-nus-conclusió. Al contrari, juga amb la deconstrucció tant de l’acció com de la pròpia narrativa teatral. El personatge ens parla des del Més Enllà, ja que des del primer moment diu que ha mort fa 15 anys. Tot passa en el procés imaginari de recrear el pensament d’un assassí que va suïcidar-se en una cel·la austríaca i que no busca cap justificació. A més, dues soprano canten i interactuen amb el protagonista, com dues consciències exteriors a la del mort que ens parla. Pura desconstrucció, oi?

De John Malkovich, què us diré? Un autèntic monstre d’escena. Ell, tot sol i amb un xocant vestit blanc, que contrastava amb la negror de la decoració i els vestits negres i ben formals de l’orquestra que, rere seu, interpretava les peces. Va generar una simbiosi amb el personatge al qual va fer-lo evolucionar des de la seducció i el joc amb els espectadors – ja que l’autèntic assassí era un faldiller i un gran Don Juan- fins a la part més fosca, tot evocant l’energia del monstre psicòpata que Unterweger amagava a la societat.

Aquesta evolució energètica del personatge és, per mi, el millor de John Malkovich, el qual  ahir va sobrevolar totpoderós pel Festival Castell de Perelada.