Hi ha tres pel·lícules fascinants que han apostat per deformar el temps narratiu i que permeten barrejar realitat i ficció, el present i el passat dels personatges, tot creant realitats i dimensions temporals múltiples. El primer és “L’Escala de Jacob”, del 1990, el segon és “Abre los Ojos”, del 1997, i la tercera és “Memento” del 2000.

Totes tres tenen en comú que els personatges viuen en una frontera difusa i maleïda, en la qual la realitat i la ficció, els somnis i els malsons, s’entrelliguen fins a límits extrems. Els personatges arriben a desconfiar profundament d’allò que viuen: és real? o és el producte d’un cervell com si tot plegat fos una realitat virtual? Quina realitat és la de debò: la realitat externa al personatge, o la realitat interna que el personatge percep a través del cervell? En definitiva, allò que és extern – els objectes, els altres- existeix per se ? o per contra, existeixen perquè les pensem i les imaginem?, i per tant, quan tanquem els ulls tot l’univers es dissol fins que no el tornem a enfocar? Això darrer, per cert, ens aproparia a les premises de la Física Quàntica en la qual s’afirma que l’observador modifica activament la realitat observada...

D’una manera molt resumida, presento els eixos argumentals:

“L’Escala de Jacob”: un veterà de la Guerra del Vietnam viu malsons i paranoies. Què va passar al Vietnam?, per què el fantasma del fill mort el persegueix? Per què la seva vida sembla irreal? Si no l’heu vista, és impactant el final…

“Abre los Ojos”: un accident de trànsit canvia per sempre més la vida d’un jove ric i pijo. Però allò que hauria estat una remuntada, esdevé una confusa vivència on el passat, el present, els desitjos i les vivències poden esdevenir les pitjors malsons del protagonista…

“Memento”: el protagonista pateix d’amnèsia de curta durada. No recorda allò que ha fet fa una estona. S’ha tatuat a la pell què vol fer. Una pel·lícula en espiral que s’explica en un continuat flash-back i que genera un final d’alçada filosòfica: el bucle etern, sense possibilitat d’escapatòria…