La dita ho exposa fidelment: per la Mare de Déu d’agost – dia 15-, a les set ja és fosc.  Això sí, cal no oblidar que són les set solars, per tant,  les nou del vespre dels nostres horaris lligats a la producció i al consum.

I un cop més, la sensació que la roda torna a girar davant els capvespres cada dia més avançats i la foscor cada dia retallant minuts al dia.

De fet, és aquell punt d’inflexió en el qual ens n’adonem que els dies es retallen i que la roda ja és imparable: molt enllà encara, el solstici d’hivern, que arribarà imparable i fidel a la seva cita amb la roda del temps…