No sembla fàcil que una persona com jo, en teoria professional de la comunicació i especialitzat en això d’escriure, deixi de fer-ho durant gairebé un mes.

I ho fet.  De fet, n’és una realitat absoluta.

Voldria dir-vos que he estat per la Vall de Camprodon i pel nord de la Provença. Però us avorriria en relats familiars, turístics, costumistes i alguns relats típics i tòpics que ni jo mateix m’ho perdonaria !!

Voldria dir-vos que he aprofitat per continuar retocant parts de la meva manera de veure les coses que no han rutllat i, per tant, toca canviar-les. Però no seria un escrit del tot sincer: potser demà modificaré algun serrell i per tant allò escrit ja haurà quedat desfassat !!

Voldria mostrar-vos alguna fotografia per emmarcar aquestes setmanes sense escriure. Però serien imatges buides i sense cap valor !!

Voldria haver-vos deixat algun missatge vàlid per entendre l’abandonament. Però ni tan sols així podria assegurar que fos un escrit sincer, del tot !!

Per tant, només puc escriure, realment, sincerament i certament que he retornat a escriure. Que l’amnèsia estiuenca ha finalitzat i que totes les coses pensades, imaginades, viscudes, gaudides, perdudes, oblidades… no són més que fantasmes d’altres dimensions que han viscut rere aquestes línies.

Demà, més.