N’hi ha dues feines obligatòries abans d’escriure qualsevol cosa el bloc. La primera és identificar-te a través de la contrasenya. La segona és netejar d’spam que arriben com a comentaris.

Spam, aquesta bonica paraula aportada pels genials Monty Python, i que ara significa els emails brossa que circulen per tota la xarxa. Spam, aquesta incòmode realitat que ens fa perdre un xic de temps, que tot sumat, esdevé una gran quantitat de temps al llarg dels mesos.

I això que hi poses filtres desviadors, i que n’identifiques cada dia més i més, i que les llistes de spam s’engreixen dia rere dia… però sempre n’hi ha de nous, noves adreces, nous països (el .ru de Rússia fa estralls darrerament), nous motius i nous hams per fer-nos picar.

Sí, de la veterana venda de prozacs i viagras a spams més elaborats: aquells que et feliciten per qualsevol comentari penjat al bloc, i que et demanen que t’hi posis en contacte… perquè l’ego és sempre el principal precursor de las més terribles equivocacions. Però això és un altre, del qual ja en parlarem un altre dia.

Com odio haver d’esborrar la llista de spam que, dia rere dia, arriba al bloc….