M’agrada força els assajos històrics, especialment els bèl·lics. En els darrers anys, un historiador i exmilitar de Sa Graciosa Majestat, Anthony Beevor, ha assolit el cim gràcies als èxits de venda de dos llibres: “Stalingrado” i “Berlín, la Caida”. La primera obra dedicada a la batalla més terrible de la II Guerra Mundial, mentre que la segona explica els darrers dies del regim nazi enfonsant-se davant l’Exèrcit Roig, el de la desapareguda Unió Soviètica. Per cert, tot just acaba de publicar “Normandia”, en la qual relata el desembarcament del 6 de juny del 1944.

Reconec que les dues primeres obres, les llegides per part meva, són obres molt ben redactades. Ambdues detallen un impressionant fons documental, mapes i algunes fotografies segons la versió comprada. Anthony Beevor és un bon historiador que, prèviament, va ser un militar de l’exèrcit britànic. I això es nota, tot situant els lectors tant en la terminologia històrica com en la bèl·lica.

Ara bé, les dues lectures m’han donat una sensació de “dejà vu”. Sí, en algun altre lloc he vist una estructura de redacció similar. Anthony Beevor combina el detall personal amb el gran marc històric, la relació dels testimonis dels fets amb la descripció objectiva dels fets: allò que van viure i allò que va passar. I això, certament, agrada perquè vas del microunivers d’una persona testimoni al macrounivers de la Història en majúscules. I tot ben entrelligat, amb un ritme precís sense caure en la lectura avorrida d’un assaig ni en una mena de recull incoherent d’anècdotes dels testimonis. En això, l’Anthony Beevor es mereix tota la meva admiració.

Però, per què aquest dejà vu? Després d’uns dies, el meu cervell ha trobat el lligam que em faltava. I és que aquest tipus de redacció  en el qual es combinen la microhistòria amb la macrohistòria és marca de la casa de la BBC britànica. Sí, la gran institució televisiva del Regne Unit va obtenir els grans èxits amb telesèries com “Adalt i abaix” gràcies a la perfecta, calculada i equilibrada combinació entre explicar els grans fets històrics amb la descripció de les vides de les persones que van viure aquells moments que han passat als llibres d’Història.

Una tradició ben britànica, oi?