No trobareu cap film que parli d’amors impossibles més clàssic que “Vacances a Roma”, una autèntica obra mestra del romanticisme com Déu mana, és a dir, sense històries complicades ni sentimentalismes de tercera categoria. No, “Vacances a Roma” parla d’una passió intensa, breu i impossible.

Tot el pes recau en la química entre la parella protagonista: Gregory Peck, en el cim de la seva carrera, i una novella Audrey Herpburn, que va aconseguir en la seva primera gran cita un Òscar com a millor actriu. Tots dos donen una magistral visió de com dues persones menteixen sobre qui són i què volen realment, fins que els derrota la passió.

Pel·lícula que parla de l’amor pur, sense complexitats ni sensibilitats embafadores: dues persones es troben, s’estimen però és impossible que continuïn plegats. Són de dos móns socials tan diferents… tot i que dècades més tard, qualsevol dona periodista pot casar-se amb qualsevol príncep hereu… potser és que no han vist aquesta pel·lícula…

Però a “Vacances a Roma”  recuperem l’antic món, on existien educació i personatges amables. Un és periodista i renuncia a l’amor i a una gran exclusiva. Ella, la Princesa Annia, ha esgotat el temps de la seva particular aventura. A l’endemà, en una recepció oficial s’ho diran tot amb un dels més bonics jocs de mirades filmats mai a la gran pantalla.

La pel·lícula del 1953 ens deixa imatges inoblidables: el passeig en vespa per Roma o el poètic comiat, quan la princesa s’acomiada per sempre més del periodista i ell ha de marxar, guardant-se el secret.  Ella ha conegut el primer amor, aquell que tots hem tingut i que no podrem oblidar mai. Però també sabem que hi ha amors que són impossibles. A canvi, però, no moriran mai a la nostra memòria.