Vull fer tres valoracions del nomenament d’en Johan Cruyff com a entrenador de la selecció de futbol de Catalunya, no-oficial avui dia, de moment, i condemnada a viure un sol dia de partit l’any, un de costellada… de moment.

1r: L’impacte mediàtic ha estat garantit. Una bona estratègia per part de la Federació Catalana de Futbol.  Una figura de renom, considerat un dels quatre millors jugadors del segle XX i el millor de tot Europa, ara és l’entrenador d’una selecció que no és oficial, que només la deixen jugar un cop l’any… però que farà que els aficionats al futbol intentin saber alguna cosa més d’això tan estrany que n’és la Catalunya que entrena aquell mite anomenat Cruyff…

2n: En Cruyff no parla català. De fet, el castellà tampoc el domina gaire bé. Però davant les crítiques per aquest fet, vull fer recordar a tots els moralistes salvapàtries que hi ha centenars de milers de persones que viuen a Catalunya, i que han nascut a Catalunya, que tampoc el parlen. Deixem de fer l’hipòcrita: el català no el salvarà en Johan Cruyff. El salvarem quan els catalans que són descendents d’espanyols i que eviten al màxim parlar el català es trobin en la cruïlla que el necessitin per millorar socialment i econòmicament. Però això és una altra història….

3r El nou míster no cobrarà ni cinc cèntims pel càrrec d’entrenador. Ara bé, la Federació Catalana de Futbol col·laborarà amb la Fundació de Johan Cruyff.  És a dir, que els diners sí que aniran d’un cantó a l’altre però no en forma de salari…

De moment, haurem de seguir sempre fidels a la cita anual en la qual sonarà Els Segadors a l’estadi: Visca Catalunya !!