Inici del Pont 5-8: Pont de la Puríssima. Hi penso, en el cristianisme. De fet, la religió cristiana ja ha començat el declivi històric que la farà desaparèixer. Ep!, no immediatament, certament, cap religió desapareix d’avui per demà. El català, això, ho té gravat al nom “pagès”, el qual deriva de la paraula llatina “pagus”, aquell que viu al camp. I de la qual, en surt “pagà”, el que creia en els vells Déus. I per què? perquè els darrers seguidors de la religió antiga eren els pagesos, mentre que el cristianisme s’escampava per les ciutats de l’antic Imperi romà. A Catalunya, la memòria d’aquesta substitució religiosa la trobem al mot “pagès”, què bonic, oi? Això em fa pensar: d’aquí a una segles, quina paraula s’usarà per designar els darrers seguidors del cristianisme?

A mig Pont 5-8: Hores tranquil·les que s’esvaixen ràpidament: compres familiars, passejades familiars, recullir-se aviat perquè la nena és massa petita, lectures i converses, alguna visita a mitja tarda, algun sopar relaxat amb parelles que no tenen fills i que marxen ràpidament perquè la nit és jove.

Final del Pont 5-8: La Constitució del Regne d’Espanya té 31 anys de vigència. Per uns, és el punt final i la màxima expressió de l’Estat espanyol. D’altres creuen que és un punt de partida per assolir més autogovern dins el sistema espanyol. Uns altres creuen que és la cadena que lliga al poble català. Els propers anys veurem una nova etapa històrica, en la qual desitjo que el poble català arribi a la llibertat.

Dia 9: Tenim tres dies per fer les gestions comprimides d’aquesta curta setmana. Accelero la recerca de feina perquè a partir del dia 18 i fins passat Reis, entrem en stand-by pel Nadal…

Dia 10: Assisteixo a la presentació de Girona decideix, la plataforma cívica que impulsarà la consulta sobre la independència del dia 25 d’abril del 2010 als tres municipis conlindants de l’àrea urbana: Girona, Salt i Sarrià de Ter.  Cares conegudes, la majoria d’Òmnium, ERC i Convergència. Discurs patriòtic de Josep Maria Terricabras. Potent, incisiu i alhora emocional per l’audiència plenament lliurada a la passió independentista. Es demanen voluntaris de tot tipus i per totes les tasques que caldrà fer en els propers mesos. De peu, cantem Els Segadors, alguns amb la mà al cor, d’altres amb el puny esquerra aixecat, d’altres amb els braços creuats en postura de respecte. M’hi presentaré voluntari? Com diuen els francesos, és el moment de realitzar un beau geste?

Dia 11: Fa dies que no escric. Fa dies que dubto. Ai!, la tortura del paper en blanc…