“Duel al Sol” és un dels westerns més clàssics amb una antològica escena final, on la passió i la mort s’entrelliguen en l’abraçada que consumeix la parella formada per Jennifer Jones (morta a finals del 2009) i el gran Gregory Peck.

Aquesta pel.lícula ho tenia tot a favor per triomfar. Primer, un productor de la talla de David O. Selznick, el gran creador d’”Allò que el vent s’endunguè”. Segon, un director com King Vidor, que va entendre com cap altre el concepte de l’espectacle del cinema.

“Duel al Sol” és un western d’amors tràgics. Dos germans enamorats de la mateixa dona. I quan ella tria, la violència esclatarà, arrossegant amb ella els dos germans, interptretats per Joseph Cotten i Gregory Peck. Un és el germà assenyat i lleial, l’altre és el germà esbojarrat i cruel. Massa contrast com per evitar la tragèdia final.

El director King Vidor sabia combinar els detalls íntims dels personatges amb les grans escenes plenes d’extres per tot arreu. I alhora, va ser un cineasta innovador que va oferir el primer duel home-dona del cinema. Perquè “Duel al Sol” és un western innovador en veure per primera vegada una dona disparar com qualsevol pistoler masculí.

“Duel al Sol” té en la mítica escena final, el petó de la mort, com la conclusió perfecte de la passió més tràgica. 62 anys després , Jennifer Jonnes i Gregory Peck tenen per aquest petó un lloc propi en la història del cinema. La resta, pura passió volcànica que esdevé tragèdia en un clàssic que no pot tenir cap altre final que aquest.