A la fotografia, una gavina morta a la Platja Gran de Palamós. Sí, a la ciutat de Girona  els gavians segons la correcció de la blocaire Elur (moltes gràcies !!) tenen mala fama i són considerades com a rates; però quan les observem al seu hàbitat natural, el litoral, les gavines esdevenen aus majestuoses que suren en el cel tot buscant les corrents d’aire.

I aquesta gavina ha volat per darrer cop però, en morir, no ha caigut al mar per reciclar-se a la Natura. Ha estat dissortada i ha caigut a la sorra, a pocs metres de l’aigua. Serà recollida pels serveis de neteja i desapareixerà en un abocador o una incineradora…

Per això, el destí final d’aquesta gavina no serà ni noble ni natural perquè, per un parell de metres, no ha arribat a l’aigua on retornaria tota la matèria al món natural al qual pertanyia…

Recordo la cançó “Causas y Efectos” del cantautor cubà Silvio Rodríguez, que en parlar del destí i de la mort ens diu això:

“Cuando acabe este verso que canto
yo no sé, yo no sé, madre mía
si me espera la paz o el espanto;
si el ahora o si el todavía.
Pues las causas me andan cercando
cotidianas, invisibles.
Y el azar se me viene enredando
poderoso, invencible”.