Escut de Cervera a la façana de l'Ajuntament

Visita a Cervera, la capital de la comarca de La Segarra. Terra dura i plena de conreus de secà, molt diferent al mosaic de verds de les comarques gironines.

Una població que domina el camí entre Lleida i Barcelona i que, ara fa mil anys, n’havia estat la frontera entre la vella Catalunya (els comtats de Girona i de Barcelona) i els dominis de l’Al-Andalús.

Potser, a nivell lingüístic, la frontera encara la trobem en el domini del dialecte occidental del català, un fet que contrasta molt quan entres en un bar i demanes alguna cosa amb el teu dialecte oriental.

Cervera va posar-se al servei de Felip V en el decurs de la Guerra de Successió. Per això va ser recompensada amb la Universitat, alhora que el primer borbó espanyol tancava i clausurava totes les altres universitats de Catalunya. De fet, allò la va convertir en la capital borbònica de l’estudi acadèmic de Catalunya durant gairebé un segle.

Tot passejant, però, per la capital de la Segarra la sensació que reps és la d’una vila que ha caigut en decadència tot i la privilegiada situació, a peus de l’antiga N-II, actual A-2 també coneguda com l’Autovia del Nord-Est, bé, en espanyol, i que allà és de quatre carrils. Perquè la unió per carretera amb la resta d’Espanya és molt més important que no el tram de la mateixa carretera que uneix Catalunya amb França, i per tant, amb Europa.

Però això és un altre tema, oi ?