En Dani Chicano i jo som amics de debò, i amb això ja en faria prou per agrair-li que des de fa gairebé tres dècades tingui la paciència de suportar-me, d’escoltar-me i, fins i tot, de voler passar estones amb mi.  :-D

I si tot plegat no fos prou digne d’elogi públic i privat, avui m’ha fet envermellir en llegir-li la seva crònica a El Punt d’avui dissabte de l’esmorzar d’escriptors, editors, periodistes i faràndula diversa de la diada de Sant Jordi a Girona:

Podeu llegir-la tota sencera seguint el link cap El Punt. El fragment pel qual li’n dono les gràcies públicament és aquest:

A fora, continuava la conversa, els cafès, els sucs i els croissantets. Vénen a la memòria converses a mig fer amb Àlex Hernández, salutacions amb Carles Sala, Maria Mercè Roca, Josep Maria Fonalleras, Carme Renedo, Gerard Bagué, el fotògraf Pep Iglesias, i també la calidesa de Rosa Gil.

Escrit ho deixo: gràcies, nano