Dante Aligheri va escriure una de les obres cabdals de la literatura cristiana occidental: La Divina Comèdia.  Un viatge que combina iniciació espiritual, visió política i repàs de comptes, així com reflexions personals que traspassen els oceans del temps, ja que va ser escrita aviat farà 800 anys.

He llegit La Divina Comèdia, en la traducció feta per Josep Ma de Segarra, i he trobat una referència a Catalunya, en la tercera part que fa referència al Paradís. I diu així entre els versos 76, 77 i  78:

“I, el meu germà, si hagués això pensat,

de Catalunya, la pobresa avara,

per ofendre’l, no fóra al seu costat”

Ja ho sé: aquesta obra té més de metafísica que de guia turística plena de tòpics. Però no me n’he estat de comentar-lo