Ho reconec: jo havia abandonat la literatura de Josep Pla ben avorrit. Fa uns vint anys vaig intentar entrar via el Quadern Gris, però no vaig superar mai la pàgina 6. De fet, va passar-me el mateix amb “Ulisses” d’en James Joyce. En aquella època mai no vaig entendre el perquè de tanta fama d’ambdós escriptors, els llibres dels quals eren d’un regust amarg i avorrit per mi.

Però vés per on que ha caigut a les meves mans “Contraban” d’en Josep Pla. Una novel·la curta d’uns fets de la edat jove de l’escriptor de Palafrugell. I, ho reconec, ara sí que m’ha agradat llegir-lo. L’he trobat prou fascinant com per llegir algun paràgraf en veu alta, un fet que em passa poques vegades.

Potser no seré un gran lector d’en Pla. Si més no, però, amb “Contraban”, m’he reconciliat amb la seva escriptura, precisa, potser massa supèrbia, però d’una alta qualitat.

Vaja, que amb 40 anys he tastat millor allò que als 20 vaig llençar directament per la finestra.