Una reflexió escrita al meu altre bloc :

Tot just passen uns minuts de la mitjanit, i el 28-N ja és història. El líder de CiU, Artur Mas, esdevindrà el 129è president de la Generalitat de Catalunya. Aquest n’és el titular gros de Catalunya. Però sóc periodista gironí, i per tant, i en calent, cal analitzar els resultats a les comarques gironines.

La primera xifra que en destaco és que CiU n’ha obtingut el 45,16% dels vots; vaja, que gairebé un de cada dos vots a les comarques gironines han estat per la federació nacionalista. I en número de vots, multipliquen per 3 als seus immediats rivals, el PSC (131.690 per CiU versus 41.498 del PSC). I això significa un domini gairebé absolut de la realitat política d’aquesta demarcació.

La tragèdia del PSC gironí té una doble lectura. La primera, el final de la generació daurada socialista encapçalada per Joaquim Nadal, el totpoderós líder gironí. Han perdut un diputat i han quedat en 3, finalment, però el més greu són els gairebé 20.000 vots perduts. Amb un 14,13% del percentatge de vot, la segona lectura és que els socialistes gironins no saben com aturar als grans rivals convergents.

Per ERC, la patacada a la demarcació gironina també n’és destacable. Han perdut 2 dels 4 diputats, és a dir, el 50% d’escons, més de 10 punts percentuals perduts respecte ara fa quatre anys. I una sensació d’haver estat arrossegats per l’onada que, en el conjunt de Catalunya, ha deixat tocat (i potser enfonsat) el lideratge nacional de Joan Puigcercòs.

El PP ha sumat 5.000 vots més que fa quatre anys i puja 2 punts percentuals, tot i que això no s’ha traduït en cap escó de més. Continua amb un diputat, però això significa continuar amb un terra sòlid, que diuen els analistes polítics. El PP és ben arrelat a la demarcació gironina, amb una presència minoritària, potser sí, però amb prou terra com per saltar cap amunt i aspirar al gran somni: ajudar a la victòria en les eleccions espanyoles previstes pel 2012.

ICV-EUiA també paga els 7 anys de governs tripartits. Baixa tant en percentatge com en vots, i perden gairebé 6.000 vots tot i que assegura l’escó. Però aquesta coalició també presenta un perfil massa gastat i haurà de treballar durament si vol mantenir-se en el panorama gironí.

La sorpresa, el diputat per Solidaritat per la Independència, Antoni Strubell. Amb poc més de 13.800 vots han estat a punt de sobrepassar ICV-EUiA.  L’independentisme té un nou camí i la demarcació de Girona ha demostrat que aquesta ideologia s’està arrelant i que s’expressa més enllà d’ERC i de CiU.

Fora dels diputats electes han quedat Reagrupament (l’exconseller Joan Carretero ha quedat a tocar els 10.000 vots) i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que a la demarcació de Girona ha duplicat els vots d’ara fa quatre anys: el 28-N han quedat a 4 vots d’assolir la xifra de 5.000. Ells també creixen…