La cançó infantil més coneguda del Midi, i gairebé de tot França, és la del pont d’Avignon. Ja sabeu, el pont on s’hi l’on y danse tout en rond…

I perquè conegueu ben bé el pont,  us el presento. Tota una icona de la capital històrica de la Provence, l‘Avinyó que havia estat la capital  dels Papes…

Una  visió més de la Provence.  El poble és Mondragon, Mount Draco in Prouvenco en  la també antiga llengua provençal, té el territori esquinçat per l’autopista, per la línia del TGV i per la RN 7.

Però la Història hi és ben present: és un vell poble, que va pertànyer als senyors de Toulouse, i als Papes d’Avinyó, als catòlics i als protestants, i finalment, als Reis de França. Sang, carreteres i conreus, això és un resum sintètic de la història d’aquest municipi de la Vaucluse.

Avui, des d’un dels antics carrers hi veiem l’antic Castell de Mondragon, tot dominant el pas del Rhone, el gran riu provençal.

En un poble de La Provence, terra sempre mítica, he vist això: el reaprofitament d’una antiga casa de poble.

Vés a saber què havia estat, antigament, aquest espai: potser un magatzem, potser una cambra polivalent, potser un antic menjador, potser un graner…

En tot cas, la visió d’aquesta amagada piscina en una casa del departament de la Vaucluse em fa reflexionar sobre el pas del temps. I és que cada generació té les seves pròpies necessitats i, per això mateix, transforma tot allò que altres generacions van usar de manera diferent.

Em pregunto: d’aquí a 100 anys què hi haurà en aquesta antiga casa que avui gaudeix d’una piscina privada en ple poble provençal ?

 L’actor Grant Williams  passa de la desesperació fins a la lluita per la supervivència i ens fa partícips del seu místic final. Té uns efectes especials que a dia d’avui són desfasats i gens perfeccionats. Però, alhora, resulta fascinadora i atractiva.

 El film és un bon fill de la seva època: entre els anys 50 i 60, el gènere del fantàstic va arribar a un dels cims creatius més increïbles. La imaginació i l’enginy suplien amb eficàcia els recursos econòmics. És de destacar l’ús de maquetes a escala per donar les referències d’estatura de “L’Increïble Home Menguant”.

 Escenes mítiques com la casa de nines on ha de viure, la lluita contra l’aranya i el gat són inoblidables entre els fans del fantàstic. El seu impacte, a més, va obrir el camí a altres films d’ara fa 50 anys en els quals els animals gegantins eren els enemics de la hmanitat.

 Avui, amb els programes comercials d’edició de vídeo podríem aconseguir superar els efectes especials de “l’Increïble Home Menguant”. I ja no cal parlar-ne dels programes que usa avui dia la indústria del cinema. Però el seu valor va més enllà dels recursos emprats. És un film amb una màgia pròpia que sobrepassa els anys pel que té de fantàstic i de pioner.

He vist la muntanya barcelonina de Montjuïc:  seu d’un castell militar de terrible memòria, seu de les mítiques instal·lacions dels Jocs Olímpics del 1992, i seu del cementeri marítim.

I allà, als seus peus, els carrers i les places on van arrelar-se els meus antecessors, tant els catalans com els foranis. Tots ells, també, han estat enterrats al cementir de Montjuïc.

El poeta francès (de fet, occità de Sète), Paul Valery, va escriure en el seu poemari “Cementiri Marí”:

“Entre les pins palpite, entre les tombes;

Midi le just y compose de feux

La mer, la mer, toujours recommencé!

O récompense après una pensée

Qu’un long regard sur ce calme des dieux!”

(traducció lliure i pròpia)

“Palpita entre els pins i les tombes,

Just el Migdia composa aquí els focs

El mar, la mar, sempre recomençant,

Oh, recompensa!, després d’un pensament,

La visió allargassada de la calma dels Déus!”

“En el món actual, invertim cinc vegades més en medicaments per a la virilitat masculina i silicona per les dones, molt més que en trobar una cura per l’Alzheimer. D’aquí a uns anys, tindrem unes velles de tetes molt grans i uns vells amb el penis dur… però cap d’ells recordarà com cal fer-los servir”.

Una reflexió alhora cínica i solidària. Perquè té tota la raó.

Avui anunciem que els candidats a la presidència de la Generalitat mantindran la primera entrevista via twitter de la història política catalana.

Copio la Nota de Premsa que hem enviat:

L’Associació STIC.CAT, impulsora dels Premis Blocs Catalunya,organitzarà el proper mes de setembre la primera twittervista electoral entre tots els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Twitter és una plataforma social en la qual les persones es comuniquen a través de “tweets” -“piulades” en català- d’un màxim de 140 caràcters. Els candidats participants comptaran amb un nick propi, o identificador, a través del qual contestaran obertament i de forma directa les preguntes que els internautes els faran arribar.

La primera twittervista de la història política catalana tindrà una hora de durada i STIC.CAT (www.stic.cat) s’ajudarà d’un aplicatiu online (www.twittervistic.com). Aquest aplicatiu ha estat desenvolupat especificament per l’esdeveniment amb col·laboració amb l’empresa Shotools (www.shotools.com), dedicada al desenvolupament d’aplicacions socials. També, en l’apartat de col·laboracions, la consultora Conzentra (www.conzentra.com) ha aportat el know how estratègic del mitjà twitter.

L’associació STIC.CAT i els partits han pactat cinc grans blocs temàtics, sobre els que els usuaris podran adreçar les seves preguntes als caps de llista, que seran: Polítiques Socials, Democràcia i Participació, Economia i Crisi, Identitat i Nació, i temes Generals.

STIC.CAT vol manifestar explícitament l’agraïment als partits polítics amb representació parlamentària que, des d’un primer moment, van decidir apostar i participar en aquesta primera twittervista. “Catalunya és un país capdavanter en molts aspectes, i un d’ells és la nostra presència a Internet i les xarxes socials”, afirmem des de STIC.CAT.

I sabeu què?, avui m’enorgulleixo de ser català, de formar part d’aquesta societat que vol ser més digne, més plena, més sobirana, més neta, més propera, més del nord enllà, i menys testicular i menys ritual, i menys sàdica.

Perquè el toreo no és més que una tortura ritual.

I a Catalunya s’ha acabat. Finalment, definitivament, per sempre més.

Com a membre de STIC, m’agrada informar-vos de com evoluciona els III Premis Blocs Catalunya. Per això, us adjunto la nota de premsa que hem enviat avui arreu:  De moment, ja en són 600 inscrits !!

La tercera edició dels Premis Blocs Catalunya que enguany es celebrarà a Mataró el proper 1 d’octubre, compta amb més de 600 blocs inscrits. Des que es va posar en marxa el període de votacions la web de “premis blocs” ha tingut 96.000 visites, 400.000 pàgines vistes i una mitjana de 1.070 visites al dia amb una punta màxima de 5.380 visites el dia 21 de juny.

El període de votacions es va obrir el passat 17 de juny i s’acabarà e 9 de setembre; durant aquest període són els mateixos usuaris de la xarxa que voten i, d’aquí en sortiran els cinc blocs finalistes de cada categoria. A partir d’aleshores, serà el jurat d’aquesta tercera edició qui escollirà el guanyador de cada categoria, a partir dels finalistes.

Enguany hi ha hagut dues novetats importants en el sistema de votació popular, en relació a les dues primeres edicions del certamen. D’entrada no s’ha limitat al bloc com a unitat. Aquesta opció es manté, lògicament, però s’hi ha afegit la possibilitat de valorar les entrades publicades pels blocaires. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, donat que cada 5 “M’agrada” suposen un vot per al bloc. Aquest plantejament respon a la voluntat de STIC.CAT que els Premis Blocs Catalunya no només siguin un guardó als bloc d’acord amb una diversitat d’aspectes (disseny, estructura, contingut, periodicitat, interacció amb els lectors), sinó també un reconeixement a l’activitat dels blocaires en tant que generadors de continguts d’interès a la xarxa. D’aquesta manera es valora tant allò que diuen com l’espai en el qual ho diuen.

El jurat d’aquesta edició estarà format per, Ernest Benach (President del Parlament de Catalunya), Alícia Romero (Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró i presidenta del Tecnocampus), Judith Vives (periodista de Capgros Comunicació), Miquel Duran (Vicerrector de Política Científica i Planificació Estratègica de la Universitat de Girona), Dani Cortijo (guanyador edició passada), Teresa Ferriz (Responsable del programa Lletra de la UOC), Anna Nogué (subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies, ACN), Jordi Iparraguirre (President Fundació Punt.Cat), Marc Serena (guanyador edició passada), Albert Castellanos (President de la Fundació Catalana per a la Recerca) , Àlex Araujo (professor del Tecnocampus de Mataró), Xavier Verdaguer (emprenedor, CEO d’Innovalley) i Trina Milan (Presidenta Associació Stic.cat).

El proper divendres 1 d’octubre, serà la ciutat de Mataró qui acollirà la cerimònia de lliurament, que se celebraran al nou espai del parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme, que fa una clara aposta per la innovació i les noves tecnologies. Stic.cat vol posar de relleu la plena col·laboració del Tecnocampus de Mataró (Ajuntament de Mataró) en la realització d’aquesta edició dels Premis Blocs Catalunya a Mataró.

Amb una jornada molt completa, s’iniciarà al matí amb la segona edició dels Premis Blocs Escolars, esdeveniment dirigit a les escoles del Maresme per tal de promoure i destacar la feina que estan fent les escoles en l’ àmbit de les noves tecnologies i Internet. Una trobada de blocaires d’arreu d’Europa i especialment de les “esferes catalanes” i un seguit de ponències sobre la literatura i l’edició digital amb representants d’escriptors, lectors, editors i llibreters.

Stic.cat vol fer constar que al llarg d’aquest període de votacions populars, que precedeixen a la del jurat que es farà el mes de setembre, s’estan monitoritzant acuradament totes les votacions i que qualsevol acció que conculqui les normes de votació, mecànica o manualment, i que sigui detectada per l’equip d’Stic.cat, serà motiu de penalització i/o exclusió dels seus responsables del procediment de selecció per als finalistes.

És a dir, que ell i jo compartim el mateix any de naixement. I, personalment, he vist en un model real un dels cotxes de Scalextric que més satisfacció m’havien donat en la, llunyana, infantesa: un Jaguar Type E, al cantó d’un altre mite: el Porsche 917.

I per això l’he fotografiat.