Tot i que no tinc la regularitat d’abans, intento mantenir certa periodicitat en aquest bloc. Avui, però, faig un sintètic post per agrair la gent d’aquest bloc fotogràfic i al qual podeu linkar des d’aquí

I què tenim en comú? Un post sobre la decadència de La Jonquera, com a zona fronterera (llegiu-lo aquí), un comentari per part d’en Gerard, i el tema fotogràfic que tant bé treballen en el bloc d’Etervisual.

Per tant, us recomano que el visiteu, el gaudiu, hi trobeu aquelles fotografies o aquelles temàtiques visuals que us inspiri alguna sensació o algun sentiment.

Perquè els que hem tingut la sort de treballar amb fotògrafs – professionals o no, fotoperiodistes o no – sabem que una imatge impacta d’una manera directe a les emocions més profundes de les persones. I arran d’una imatge, molts dels que escrivim comencem a construir els nostres relats…

 

M’arriba un vídeo a través de l’amic twittaire @fanbcn  en el qual observem com és el trànsit aeri mundial en 24 hores.

I davant la seva visió, només ens queden dues alternatives: O bé, ens hem tornat bojos i el món el duem cap al desastre. O bé, això és el progrés i el futur i encara anirà a més.

Un bon vídeo, certament.

watch?v=vegbj9ygwdM&feature=player_embedded

Al Cèsar, allò que és del Cèsar.

Divendres, un hacker va atacar el meu humil bloc. L’amic Albert Simó, @losimo, ha perdut temps vital durant un cap de de setmana per ajudar-me.

Que consti en acta pública el meu total agraïment  per l’ajuda rebuda :D

 

A través d’un dels caps pensants del 2.0 a França, @ClementPellerin  he trobat i he estudiat un estudi fet a petició de la Comissió Europea (pel que no ho sàpiga, és com el govern a la Unió Europea), sobre la realitat del contacte dels infants de 9-12 anys i dels joves de 13-16 anys amb les xarxes socials (Social Networkoing Site- SNS).

L’informe el trobareu aquí

Em centraré en els punts següents que són els que més m’han sorprès/destacat, especialment després d’haver assistit – ara farà un parell de setmanes- a la conferència d’un dels caps pensants del 2.0 a Catalunya, Genís Roca, @genisroca, el qual entre d’altres coses va insistir en “la responsabilitat dels pares per formar digitalment als fills”.

Un apunt previ: com ja sabeu, la Unió Europea només reconeix Estats. per tant, les dades són a nivell d’Estat espanyol i no pas de Catalunya. Però això, avui, no és el tema :)

 

  1. Passem a la matèria: en teoria, les xarxes socials més usades a la Unió Europea tenen un límit d’edat inferior per formar-hi part. Els 13 anys és una barrera usada en 24 dels 27 Estats membres de la UE. Però, per exemple, Hungria i Polònia no tenen cap barrera en dues xarxes socials: Myvio i Nasza-Klasa.
  2. Per tant, aquí trobem una gran incoherència: hi ha límits d’edat, però alhora, el 38% de tots els nens de 9 a 21 anys dels 27 Estats membres, tenen avui dia un perfil en alguna de les xarxes socials -SNS- recollides a l’estudi.

Dades que en destaco a nivell d’Estat espanyol:

 

  1. el 28% dels infants espanyols de 9 a 12 anys tenen perfil en alguna xarxa social (Facebook fonamentalment, que s’emporta el 57% de tots els usuaris de la Unió Europea que tenen entre 9 i 16 anys d’edat)
  2. El 32% dels pares espanyols no permeten que la mainada de 9 a 12 anys tinguin perfil a les xarxes socials.
  3. De la resta de famílies, el 68% restant, permeten tenir perfil creat. I d’aquestes, un 20% només deixen a la mainada per les SNS sota control parental, és a dir, amb el pare o la mare presents físicament al mateix lloc on els infants naveguen.
  4. Això vol dir que un 48% de la mainada espanyola de 9 a 12 anys que té un perfil en alguna xarxa social navega sense cap mena de control o de guia o de referència d’un adult.

Acabo tot recordant les paraules de Genís Roca, a la conferència a Girona, i el qual cito de memòria: “els pares, avui dia, també hem d’ensenyar als nostres fills què és la personalitat digital, la reputació i la identitat a les xarxes socials”.

Amb les dades de l’estudi i combinant-les amb la frase d’en Genís Roca, els pares i les mares ens toca posar-nos les piles i no donar per fet que els nostres fills de 9 a 12 anys sabran navegar sense cap problema només pel fet que “són nadius digitals” i nosaltres, com a generació anterior, no ho som i no en sabrem més que ells.

És a dir, que no podem oblidar les nostres responsabilitats d’educar, en aquest cas, en la vessant de la personalitat digital dels nostres fills.

 

PD: he fet una còpia en l‘altre bloc.

 

Feinejo a La Jonquera. La població nominalment fronterera entre dos Estats i que, des de fa segles, té la pròpia història lligada a l’existència d’aquest ratlla divisòria.

Ara farà dues dècades, va desaparèixer una de les fonts d’ingressos més importants de La Jonquera: les agències de duanes. Milers de milions de les antigues monedes estatals (franc francès, pesseta espanyola, lira italiana, marc alemany, etc.) van enriquir centenars de persones que vivien d’aquells tràmits burocràtics. Aquell cop va deixar sense feina a més de 800 persones de les més de 2.600 que residien al municipi altempordanès. Això va succeir amb els anomenats Acords de Schenguen

Avui dia, La Jonquera encara té ben visibles aquell passat. Antigues oficines de duanes abandonades, ensorrant-se dia rere dia en l’oblit i en la total decadència, sense cap iniciativa per enderrocar-les definitivament… tot plegat, runes i ombres, antics fantasmes que no volen o no poden marxar, antics solars on havia regnat la riquesa i els bitllets…

Avui dia, però, només són restes d’un món perdut. Com la que he fotografiat després de feinejar  a La Jonquera.

Progressivament, totes les capes de la nostra societat van interactuant i van beneficiant-se del món 2.0, d’aquesta tecnologia de comunicació basada en Internet i gràcies a la qual les antigues fronteres i antigues dificultats poden superar-se.

Un exemple l’he llegit en aquesta notícia de l’Agència Catalana de Notícies publicada pel diari digital Ara Girona. La Policia de Caldes de Malavella (La Selva) ha instal·lat un sistema informàtic pel qual la comunicació entre la central i les patrulles mòbils és immediat, tot estalviant-se el retorn a la central per omplir formularis i altra burocràcia similar. Ara, només els cal un ordinador i una connexió a Internet per fer la feina des de qualsevol punt d’aquest municipi selvatà.

I per què Caldes ha engegat aquest projecte? Perquè pateix, com d’altres municipis catalans, d’un extens territori (60 quilòmetres quadrats no és precisament un municipi petit), i també cal sumar-hi la presència d’urbanitzacions i veïnats allunyats del centre històric d’aquesta vila termal lligada a l’aigua des dels temps de la colonització per part de Roma.

Només cal detallar la diversitat territorial de Caldes per entendre les dificultats de la feina de vigilància: entre veïnats i urbanitzacions suma  14 nuclis habitats. I això sense comptar-hi el nucli urbà i les masies escampades pel territori.

Per tot plegat, cal felicitar els impulsors d’aquesta iniciativa. És bona pel que té de facilitat de treball pels agents de la Policia Local. És bona pel que té d’exemple: la tecnologia té una vessant igualitària i és que la podem aplicar per tot arreu, independentment del tamany d’un municipi o de la quantitat de població. I, finalment, és bona pel que té d’arrelament de les (noves) tecnologies de la comunicació i del món 2.0 en xarxa que dia rere dia anem construïnt.

Faig una còpia d’aquest post en el meu altre bloc.

 

M’han passat un link que dóna accés a una versió d’un google maps que permet viatjar en el futur i comprovar quins efectes geogràficament parlant tindria sobre el nostre planeta Terra, i per extensió, sobre la nostra civilització, si el canvi climàtic comportés pujades del nivell de la mar.

Centrem-nos en la nostra nació, Catalunya, i el nostre destí geogràfic en la Mediterrània oriental. Jugueu amb l’índex de pujada del mar, que trobareu en la banda superior dreta del mapa.

En el nivell màxim, 60 metres, el mar entraria pel curs del riu Ter fins ben bé el municipi de Sarrià de Ter.

Déu n’hi do !!

He assistit aquest matí a la conferencia de E-idees de Futur, organitzat per Catalunya Valley, Eduard Batlle i Anna Codina, twitters: @catalunyavalley, @rispau i @ultrasonica. El conferenciant: un autèntic calibre 48 de l’avantguarda intel·lectual en la construcción del món digital a Catalunya: Genís Roca: web i twitter @genisroca.

Ha donat una conferencia ben estructurada i ben argumentada. Sobri en comunicació no verbal però amb idees-clau molt ben col·locades per captar la màxima atenció al públic.

Ha detallat un total de 6 conceptes que, sintèticament, han estat:

i. El futur és síncron, móvil i geoposicionat.
ii. Anem camí de l’Internet de les coses i dels serveis.
iii. Els productes han d’esdevenir
iv. Social Media significa redissenyar els procesos
v. Actituds que calen
vi. El negoci és a la base de dades.

De tots ells, en destacaré el darrer perquè tot apunta que, de nou, el valor radicarà en les bases de dades. Serà a través d’elles com les empreses assoliran els seus objectius en el món digital. Per algunes, serà la venda on-line, d’altres apostaran per crear una comunitat a través de la qual expandir els seus missatges…

Per tant, retorna les bases de dades com una de les fonts imprescindibles del valor del món digital. Un valor que havia reculat davant conceptes com la massivitat d’usuaris, el creixement gegantí en presencia de tota mena de xarxes socials i les relacions socials a Internet.

I això significarà, tot seguint el fil d’en Genís Roca, que recuperarem la figura de l’analista de continguts, els comunicadors, els conceptualistes de la informació, capaços de saber aportar valors afegits de qualitat als seus clients per tal que aquests siguin prou atractius com per crear comunitats les quals estiguin interessades en comprar, adquirir o rebre aquells serveis que ofereixin les empreses.

Una gran conferència, la d’aquest matí, certament.

PD: còpia literal a l’altre bloc.

 

Apa, ja vivim en el nou horari d’estiu. Resulta que ara sé que seguim l’horari de Berlin per una decisió del regim feixista del general Franco (o del feixista dictador Franco), que va adoptar l’horari de Berlin enlloc de seguir l’hus horari que, geogràficament, és el de la Península Ibèrica (com sí ho fa Portugal). Llegiu-lo en aquest bloc.


I jo, que continuo pensant si és cert que el canvi d’horari és útil i si fa estalviar energia. De fet, des de fa una dècada, el consum elèctric en els 6 mesos d’horari d’estiu a l’Estat augmenta degut al gran volum d’aparells que abans no existien en la gran quantitat d’avui dia; ordinadors, aires condicionats, etc..

És útil?, estalviem? La Wikipèdia té un interessant i equilibrat article al respecte.

De fet, Rússia ja no en farà mai més cap en considerar-ho ben inútil. Llegiu la notícia aquí.

Finalment, jo sóc dels que canviaria els horaris i els retornaria als de la II República, quan la societat catalana i espanyola vivien amb horaris més europeus. Això ho defensa des de fa anys aquesta associació espanyola, presidida per un català, per cert. I és una llàstima perquè el web només té una única llengua, l’espanyola… ai, i després diuen que no siguem independentistes..

I si no, llavors, quan Catalunya esdevingui una República independent, demanaré que adoptem l’horari que ens pertoca (el de Portugal i el Regne Unit).

 

He vist uns petits bolets nascuts gràcies a la setmana de pluges que va tancar l’hivern i va donar pas a la primavera.

Són uns petits bolets, mig amagats sota una planta sense flors. Són prou petits – potser ni tan sols fan cinc centímetres- perquè els compareu amb les fulles que els amaguen.

Amb ells, i gràcies a les pluges de la darrera llevantada que han permès que els pantans arribin a superar el 100% de capacitat, hem entrat en la primavera.

Un petit tresor de la Natura, n’est-ce pas? :)

Sobre aquest bloc

"Tempora mutantur, et nos mutamur in illis"
Els Temps canvien, i amb ells, nosaltres...

Categories

Històric