LIMES

Fa uns dies vaig comentar una notícia relacionada amb el títol de la Baronia de Perpinyà. Fruit d’un malentès, vaig parlar de la capital del Rosselló /Catalunya del Nord. El link és aquest.

Però vaig rebre un comentari de l’advocat lleidatà Eduard Montiu de Nuix el qual m’explica la meva errada de concepció: Perpinyà és el cognom d’una família de les Terres de Ponent. El link és aquest.

L’advocat i jo hem estat en contacte via email. Vaig proposar-li que expliqués bé el cas i que jo, a canvi,  no tenia cap inconvenient en cedir-li  l’espai del meu bloc per deixar ben entès aquest tema.

Tot complint la meva part, us copio literalment l’article enviat per l’advocat lleidatà Eduard Montiu de Nuix, al qual agraeixo un cop més el seu interès en els meus escrits.

Faré, per darrera vegada, de comunicador i posaré un títol: “Perpinyà, la nissaga de Cervera, no la capital del nord”.

CONTROVÈRSIA SOBRE LA CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE BARONESSA DE PERPINYÀ

Amb motiu de la promulgació del Reial Decret 434/2010 de 8 d’abril, pel qual es concedeix el títol nobiliari de Baronessa de Perpinyà, s’inicia un llarg periple perquè el Rei a proposta del Ministeri de Justícia rectifiqui aquesta irregular concessió, ja que aquest títol correspon a la família Nuix de Cervera. Si bé els títols del Regne els concedeix el Rei, el responsable es el que legitima el Reial Decret, es a dir, el Ministre de Justícia. Per poder entendre el problema de fons, hem de començar per l’origen d’aquest títol.

L’any 1800 el Rei Carles IV concedeix a PERPETUITAT el títol de Baró de Perpinyà a Francesc de Nuix i de Perpinyà. Aquest títol el porten tres generacions dels Nuix de Cervera. Després, per motius desconeguts, el títol queda vacant, per ó no suprimit, ni cancel·lat, ni tampoc revertit a la Corona.

La sorpresa es que en un moment en el qual aquest títol no es podia rehabilitar, el mateix es concedit a Roser Rahola i d’Espona, la qual, al igual que la família Nuix, tampoc l’havia demanat fins aquest moment. Aquesta concessió significa, per tant, una reactivació d’un títol, el qual, en principi, amb el mateix nom mai es pot tornar a concedir.

Sembla prudent, abans de fer alguna acció administrativa o judicial, escriure a la Casa Reial per fer-li saber que es procedeixi a la correcció de l’esmentat Reial Decret a l’objecte de corregir les seves deficiències jurídiques—administratives. Donat que quan es va concedir a la Sra. Rahola el títol, encara hi havia un representant directe de la Casa Nuix, va ser Roser de Nuix i Capdevila una de les primeres en firmar aquest escrit, després 11 familiars més van fer el mateix. Tots reben corn a contestació que “si es senten perjudicats poden interposar el recurs que estimin adient”.

Aquesta breu contestació, la qual no té cap fonament jurídic, tenint el Rei suficients assessors jurídics, interns i externs, tant en la pròpia Casa Reial corn fora de la Casa Reial, es converteix en una pobra resposta, i tampoc es de rebut aconsellar que posem un recurs, precisament contra el propi Rel, en lloc de donar la resposta jurídica de si el Reial Decret es o no modificable i de si s’ha de modificar o no la referida concessió. I el més important, si s’ha seguit la vigent legislació nobiliària en la concessió d’aquest títol. Es de senyalar també que en cap cas es diu que s’hagi anul·lat la titularitat o desposseït del títol de baró de Perpinyà.

En vista de que la Casa Reial no vol o no pot fer una contestació clara, i ni tan sols tenim cap certesa de que el Rei hagi estat degudament informat, ja que el problema es suficientment important perquè el Rei contestés o almenys firmés la resposta, ja que en un Estat de dret, no es pot entendre que sigui el Cap de la Casa Reial, Alberto Aza, el que doni la contestació sense que aquest en cap moment faci constar que el Rei ha estat degudament informat. Pot ser doncs que s’hagi resolt com un tràmit més, fet pels serveis jurídics o administratius, sense intervenció Reial.

A partir d’aquest moment, i ja que el problema es complica, intervinc jo com advocat tenint en compte que estic dintre del llinatge, sempre amb el vist-i-plau del presumpte hereu d’aquest títol, el meu cosí Josep M. Llobet de Nuix, i també amb el vist-i-plau d’altres familiars Nuix, els quals en cas de que al Sr. Llobet no li interessés el títol, algú d’ells si que podria estar interessatper tant, han de ser ells coneixedors dels meus escrits.

Interposo un recurs al Cap de l’Estat, el qual encara no sé si està acceptat o no, ja que en lloc de donar per admès o rebutjat aquest recurs, rebo com a contestació, des del Palau de Miravent, on el Rei passa les vacances estivals, que “l’entitat competent per resoldre aquesta qüestió es el Ministeri de Justícia”.

Donat que sembla no hi ha cap interès per part de la Casa Reial per contestar amb arguments jurídics, hem poso en contacte amb la oficina del defensor del poble, per via telefònica, la qual m’indica que sí que puc posar una queixa a la Casa Reial. Transcorregut un mes i escaig de la meva queixa per escrit, rebo com a contestació que “el Rei no es administració pública i es declara incompetent el defensor del poble”. Contestació que crec poc adient, ja que tampoc es administració pública el Consell General del Poder Judicial i, en canvi, es poden posar recursos a aquesta institució.

Per aquest motiu RECONVERTEIXO la meva queixa al defensor del poble i es fa trasllat de la mateixa al Ministeri de Justícia, la qual ara sí que va ser acceptada, ja que la pròpia Casa Reial ha dit que “l’entitat competent per resoldre aquesta qüestió es el Ministeri de Justícia”. Hem consta que des del mes de setembre tenen l’escrit a la subsecretaria. Espero que al Rei no apliquin el silenci administratiu, ja que jo no he enviat cap escrit al Ministeri de Justícia. Un cop resolta la qüestió, el Ministeri ha d’enviar a la Casa Reial el preceptiu informe jurídic, i ens en donaran trasllat, amb els recursos que procedeixin.

He de dir que dos revistes científiques sobre noblesa s’han fet ressò d’aquestes irregularitats en la concessió del títol de baronessa de Perpinyà —Hidalguia i el Butlletí de la noblesa catalana-, a cura de l’expert en temes de noblesa Dr. D. Rafael José d’Espona, escrits que es poden consultar per internet, el butlletí n° 10, pàgines 5 i 6, del Butlletí de la societat catalana de genealogia, heràldica, sigil·lografia, vexilloogia i nobiliària.

Com es pot observar s’han fet servir cinc procediments: 1) informar a la Casa del Rei, 2) recurs al Cap de.l’estat, 3) dos queixes al defensor del poble, 4) donar publicitat d’aquest fet a les dos principals revistes científiques sobre noblesa í 5) donar ressò als mitjans de comunicació socials. Si tot això no és suficient acudiré al defensor del poble europeu i als tribunals, tan espanyols corn cornunitaris internacionals, o qualsevol altra institució, per l’anul-lació d’aquesta concessió nobiliària, al meu entendre nul·la de ple dret.

En conclusió, el que es demana és:

A) La denominació del títol de Baró de Perpinyà es reconegui que correspon perpètuarnent al llinatge directe dels Nuix .

B) Que es reconegui que la dignitat de Baró de Perpinyà no es pot concedir per nova creació, ja que no es respecta els drets preferents successoris.

C) Que es reconegui que al no existir la possibilitat de rehabilitació, el títol ha de ser diferenciat del concedit actualment. Les tres conclusions es resolen amb la simple modificació del Decret de concessió.

Eduard Montiu de Nuix Advocat Col·legiat n° 686 de Lleida